Àlex Gómez-Font

Molt content, ja que el proper 29 d’octubre, a les 19:30, al Cinema Aribau de Barcelona, estrenarem el documental Francesc Burrull. Un buit que s’ha d’omplir. L’estrena s’emmarca dins el Festival Inèdit de cinema musical documental. A més, en aquesta edició el nostre treball competeix a la categoria de millor documental nacional. Si voleu venir a l’estrena, el link per adquirir entrades és aquest.

El passat dissabte em trucava en Jordi Roura per dir-me que ens havia deixat l’Antonia Sanjuan Vidal (1923-2021). En Jordi Roura, a banda de ser un bon músic i un excel·lent animador infantil ha fet una tasca monumental en la recerca i posada al dia dels músics catalans del segle XX. Roura es mostrava preocupat per la dificultat davant el fet de fer qualsevol tipus de recordatori sobre una figura que ha desenvolupat una carrera fa tants anys i en un context tan difícil i llunyà.

Max Sunyer ha format part de grups referencials del panorama internacional com Pegasus o Iceberg, i ha gravat i treballat amb  multitud de projectes d’artistes que han volgut que la seva guitarra hi fos present. Per tal d’emmarcar a Max Sunyer en el moll de l’os de la seva personalitat musical ens hem de situar al disc Babel (Bocaccio, 1978), que és el seu disc de debut en solitari, a la vegada un disc de transició, un treball que marca un abans i un després en la seva carrera i que d’alguna manera consolida i apuntala la seva personalitat musical.

Als anys seixanta del passat segle començava una tímida i laboriosa feina de recuperar la llengua i la cultura catalana. El naixement d’Edicions 62 o la fundació de l’editora discogràfica Edigsa són dos dels projectes que s’iniciaven per incidir en aquesta línia. Paral·lelament, es tenia plena consciència en que a banda de ser actius en aquest camps calia fer una gran tasca en l’àmbit de la mainada. Si els nens i nenes no tenien cap referència amb la que créixer en la nostra llengua, la tasca servia de poc.