Àlex Gómez-Font

Max Sunyer ha format part de grups referencials del panorama internacional com Pegasus o Iceberg, i ha gravat i treballat amb  multitud de projectes d’artistes que han volgut que la seva guitarra hi fos present. Per tal d’emmarcar a Max Sunyer en el moll de l’os de la seva personalitat musical ens hem de situar al disc Babel (Bocaccio, 1978), que és el seu disc de debut en solitari, a la vegada un disc de transició, un treball que marca un abans i un després en la seva carrera i que d’alguna manera consolida i apuntala la seva personalitat musical.

Als anys seixanta del passat segle començava una tímida i laboriosa feina de recuperar la llengua i la cultura catalana. El naixement d’Edicions 62 o la fundació de l’editora discogràfica Edigsa són dos dels projectes que s’iniciaven per incidir en aquesta línia. Paral·lelament, es tenia plena consciència en que a banda de ser actius en aquest camps calia fer una gran tasca en l’àmbit de la mainada. Si els nens i nenes no tenien cap referència amb la que créixer en la nostra llengua, la tasca servia de poc.

Frederic Mompou es definia a ell mateix com un home de poques paraules i un músic de poques notes. L’any 1952, en el seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, expressava que la seva música no tenia ni aire ni llum, que era un dèbil batec del cor, que no li demanava anar més enllà d’uns mil·límetres en l’espai, però en canvi tenia la missió de penetrar en la profunditat de l’ànima i les regions més secretes de l’esperit.

L’any 2011 Emili Baleriola publicava el disc Jazz-Rock Trio (Picap) després de més de dues dècades de silenci – el seu anterior àlbum era Dilema (1987, PDI)-. Baleriola tornava amb projecte propi en format de trio amb un disc i un projecte que eren fruit de la recerca d’un llenguatge propi, directe, i a on l’enorme guitarrista ens sorprenia reivindicant un estil i unes maneres que el situaven entre el bo i millor del jazz-rock. En aquella aventura, els seus companys de viatge van ser el carismàtic Vicenç Mas al baix elèctric i l’immens Raimon Iniesta a la bateria.