"Entresons" de Jordi Batiste
El passat 14 d’octubre, al canal de youtube de Picap, apareixia el videoclip de la nova cançó de Jordi Batiste, «Entresons».
Emili Baleriola Jazz-Rock Trio al Festival de Jazz i Blues de Calella
L’any 2011 Emili Baleriola publicava el disc Jazz-Rock Trio (Picap) després de més de dues dècades de silenci – el seu anterior àlbum era Dilema (1987, PDI)-. Baleriola tornava amb projecte propi en format de trio amb un disc i un projecte que eren fruit de la recerca d’un llenguatge propi, directe, i a on l’enorme guitarrista ens sorprenia reivindicant un estil i unes maneres que el situaven entre el bo i millor del jazz-rock. En aquella aventura, els seus companys de viatge van ser el carismàtic Vicenç Mas al baix elèctric i l’immens Raimon Iniesta a la bateria.
Pegasus
A mitjans del passat mes de juliol, Pegasus es convertia en notícia en els principals mitjans de comunicació. En un primer moment els afeccionats a la música i seguidors de Pegasus ens vam sobresaltar i excitar. Aquella trempera es va transformar ràpidament en decepció davant la certificació que estàvem somiant i que no era possible que el grup musical ocupés les capçaleres dels diaris, l’obertura del Telenotícies, o les tertúlies radiofòniques. Pegasus s’havia fet viral perquè aquest era el nom que rep un programa que s’utilitza per espiar telèfons mòbils.
El geni de Peter Green
M’assabento del traspàs de Peter Green al Telenotícies Nit de TV3. M’ha sorprès que em doni TV3 la notícia. De tant en tant està bé que en un mitjà generalista colin alguna notícia d’aquest abast. Hi ha la possibilitat que al ser estiu tinguin poques notícies, que algú de l’equip sigui un fan del gran guitarrista, o que senzillament pensin que el record cap a la figura del geni sigui necessari. En qualsevol cas, tot i ser un decés m’ha agradat topar-me amb aquesta notícia a TV3.
Gabarró, el violoncel dels Beatles
Ja fa força temps que sabíem que un violoncel·lista català havia format part a les sessions de gravació dels Beatles. Però tot era molt confús, subterrani, gairebé clandestí, aparegut en la lletra petita i amagada de la història de la música, en els marges de textos especialitzats on trobàvem el nom de Francisco Gabarró. Però qui era aquell Gabarró? Què havia fet? Mancava un estudi i apropament a la figura difusa d’un català a qui havíem perdut la pista i que la història havia oblidat.
Arrels, els oblidats del rock cantat en català
Durant els anys seixanta el fet de cantar en català es va convertir en una moda i per primera vegada va ser una normalitat a casa nostra. A través del sorgiment de la Nova Cançó i les discogràfiques Edigsa i Concèntric es van crear les condicions necessàries pel sorgiment de grups de pop i rock cantat en català. Alguns d’aquest grups foren Els 4 Z, Els Xerracs, Els 3 Tambors, Els 4 Gats, Dos +Un o Els Dracs, per citar-ne alguns d’una llarga i extensa llista.
Sardineta, de rabiosa actualitat
Sardineta va néixer a la cooperativa de músics que estava situada al carrer Tallers de Barcelona cap a mitjans de 1977. El grup va sorgir a partir de dues formacions: La Rondalla de la Costa i Blay Tritono. A la primera formació del grup hi trobem Eduard Altaba, Vicenç “Morgan” Calvo i Eliseo Parra que havien format part de Blay Tritono als que s’uniren Marià Albero i Toni Xuclà de La Rondalla de la Costa.
Sobre l'adéu de Rockdelux
Aquesta setmana m’he assabentat del tancament de Rockdelux. El número del mes de maig és el darrer de la històrica capçalera. Rockdelux podria agradar o no, podia tenir alguns defectes. Com sempre també tenia el seus detractors que deien que era un punt així o aixà. Però crítiques a banda era una revista que feia una bona feina i aplicava bons criteris a l’hora d’exposar les notícies, novetats... No cal ara fer una defensa de la revista, els que l’hem anat seguint i comprant ens sap molt de greu veure que ja mai més podrem gaudir-ne.
Els Espirituales Negros ja tenen intèrprets
Els crèdits dels discos moltes vegades poden ser un drama perquè o bé no hi surten, són erronis o molt imprecisos. A la discografia de producció nacional aquest problema es doblement greu i ja de per si dona per fer un estudi molt seriós per tal de treure l’entrellat de moltes de les edicions discogràfiques. Per desgràcia, amb algunes ja no hi som a temps perquè ja no hi ha ningú que ens ho pugui verificar. Aquesta falta de precisió en els crèdits dels àlbums la trobo força greu.
El «Pallarès» de Jordi Batiste
Això d’estar confinat per coronavirus dona per fer moltes ximpleries i penjar-les a la xarxa. Malgrat tot, sempre hi ha gent que això d’estar confinat se li ha posat bé. És el cas de Jordi Batiste que ha penjat una revisió preciosa de «Pallarès». La versió original l’havia escrit l’any 1971 i l’havia inclòs al disc Un gran dia (1972) d’Ia & Batiste.
