En els darrers cinc anys, l’activitat artística de Manel Joseph ha estat força productiva. L’any 2011 ens va sorprendre a tots quan passada la seixantena s’estrenava amb un disc en solitari, Rimas Baratas (AZ), un treball que no em cansaré mai de reivindicar. Quan va sortir ja vaig escriure unes línies que si algú vol recuperar, aquí les deixo: Manel Joseph & Gran Caiman, Rimas Baratas
La primera vegada que vaig saber de Josep Cassart va ser quan va caure a les meves mans una carta. En dita carta, Arnold Jay Smith, en nom de la revista Down Beat, s’adreçava al Josep com a representant de Zeleste per informar que la prestigiosa publicació havia otorgat 5 estrelles Down Beat, la màxima puntuació, al disc de Jordi Sabatés Solos i duets amb Santi Arisa.
El passat dijous dia 1 de setembre al Palau de la Música i com a cloenda del San Miguel Mas i Mas actuava Manolo Sanlúcar. El que prometia ser una gran vetllada va acabar essent un desconcert.
Passejant el llibre de Karles Torra, Dalirium Sonic, un es va trobant amb nous regals i descobriments inesperats. Fa uns mesos vaig conèixer el cineasta Silvestre Torra (1926), un home amb una filmografia molt extensa. La seva obra bascula entre el cinema d’autor i el documental.
A Dalirium Sonic de Karles Torra, l'artista del motor Eliseu Huertas comenta que la peça "Dali’s Car" de Captain Beefheart li sembla un tema genial, extraordinari, curt, brillant i magistral. Huertas sent fascinació per aquest tema i diu que sempre que l'escolta el transporta a Salvador Dalí.
A la primera part del llibre en què Torra desgrana la relació de Salvador Dalí amb la música i els músics del seu temps, comenta el següent:
Entre el 28 d’octubre i l’1 de novembre de 1976, Oriol Tramvia acompanyat del grup Bhakta va oferir un seguit d’actuacions al Zeleste de les que es van extraure una sèrie de talls que formarien el disc en directe Bèstia!. Si fem números ens adonarem que aquest any es compleix el 40 aniversari de la publicació d’aquest àlbum referencial i per això m’aprofito de l’efemèride per fer una sèrie de reflexions amb la perspectiva que dóna el pas del temps.
A Dalirium Sonic, Karles Torra explica que al museu Abelló de Mollet del Vallès es conserva una carta que Salvador Dalí va enviar a Federico García Lorca, amb data del mes de juny de 1925, en la qual el genial pintor li explicava que tenia un fonògraf fantàstic amb una varietat de Blues mai somiats.
A Gonzalo García Pelayo el vaig descobrir al veure el seu nom en els crèdits dels discos de Lole y Manuel, Goma, Triana, Hilario Camacho, Manuel Gerena i un llarg etcètera. Gonzalo era el productor de totes aquelles grans obres entorn al rock andalús i la cançó protesta que van sortir publicades al subsegell Gong de Movieplay. Gong agrupa una obra que si en lloc de ser de música fos d'un altre tipus de disciplina ja hagués estat elevada a patrimoni nacional i gaudiria de les més altes distincions.
El fet d’anar coincidint amb artistes, anar parlant amb ells i anar vivint bons moments al seu costat, et proporciona l’avantatge que a cada trobada descobreixes coses noves que no sabies. Amb això t’adones de la importància de no limitar-ho tot a una o dues trobades sinó que per arribar a fer-te una idea general i una bona visió poden passar anys, un munt d’hores de conversa i sobretot moments en comú. I malgrat tot, mai podràs acabar de saber-ho tot i encara menys, plasmar-ho.
Entre el 5 i el 15 de maig s’ha celebrat la 18 edició del Festival de Jazz de Vic. Un total de 14 propostes repartides en dos espais. Per una banda la Jazz Cava i per l’altra l’escenari que s’aixeca a la plaça del Carbó situada just davant de la mateixa Cava. A la plaça del Carbó les propostes gratuïtes. La Jazz Cava reservada a la major part de propostes de pagament.
