Santi Arisa, un dels grans percussionistes del nostre país, porta dècades creant projectes que són una referència indiscutible. A principis de la dècada dels anys setanta del passat segle, al costat de Manel Camp, fundava el grup Fusioon, una formació que seria clau en el rock progressiu a nivell europeu. Mike Oldfield afirmava que al començament de la seva carrera el segon disc dels de Manresa havia estat una font d’inspiració pel seu treball.
Escriure sobre Toti Soler és escriure sobre un dels autors en vida més prolífics. La seva carrera va començar a brillar a finals de la dècada dels seixanta del passat segle quan amb Jordi Sabatés van dinamitar les maneres d’acompanyar el cantautors. Des d’aleshores, Soler no ha parat de treballar. Recentment acaba de publicar Fill de la fortuna, després d’anys de silenci i de pandèmia. Es diu ràpid, però Fill de la Fortuna és el seu 37è àlbum en solitari.
A principis dels anys vuitanta del passat segle el percussionista Miquel Àngel Lizandra deixava Barcelona per establir-se a Harlem, als Països Baixos. Amb aquesta marxa, Barcelona perdia un dels seus percussionistes de referència. Lizandra havia estat un mestre per tota una generació de músics que havien vist en ell una manera de tocar pionera a casa nostra i que l’equiparaven amb els grans percussionistes de fora de les nostres fronteres.
El passat dijous 5 de maig es presentava una nova edició del Festival de Jazz de Vic, concretament la número 24. Com ja és de costum, el tret de sortida el marcava el Pianíssim que tenia com a protagonista a Jordina Millà. Millà actualment resideix a Alemanya, on està desenvolupant diversos projectes. Es tracta d’una pianista que busca noves sonoritats i navega en la improvisació i els estils d’avantguarda, influenciada pel mestratge d’Agustí Fernández.
El passat 10 de gener ens deixava Jordi Sabatés. Al llarg de la seva dilatada i extensa carrera, l’autor de “Stonehenge” havia compaginat la seva faceta de compositor i pianista amb els arranjaments per als principals contautors de casa nostra. Sabatés havia ajudat a fer créixer a artistes com Ovidi Montllor, Pau Riba, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra, Jordi Farràs i un llarg etzètera.
A continuació adjuntem el vídeo de la presentació del llibre "Els últims de Cuba" realitzada a la llibreria Nollegiu del Poblenou.
Hi intervenen:
Judy Cantor-Navas, periodista
Àlex Gómez-Font, autor
Giuseppe Costa, acordió
Amb l’amic Joan-Josep Vallbé sempre hem compartit la passió per la música i la literatura. Quan voltàvem els 20 anys vam començar a fer un programa de ràdio que s’anomenava Apocalíptics i Integrats. Aquell programa va durar unes tres temporades. Era una època en que encara no exisiten els podcast i internet tot just despertava. Qui volia escoltar-nos ho havia de fer en directe, a hores intempestives. És el que toca quan es fa quelcom relacionat amb la música i la cultura.
Una bona excusa per anar a Manresa, és visitar l’exposició Ressons de Fusioon que fins el dia 13 de març estarà al Centre Cultural El Casino, situat al Passeig Pere III, al cor de la capital del Bages.
L’Anna Pomerol em va demanar que digués unes paraules per acomiadar en Jordi Sabatés en el dia del seu funeral.
A vegades resulta curiós observar com els grans èxits d’un artista sorgeixen de la manera més casual. En aquest aspecte hi ha dos exemples que a banda de ser molt semblants en quan a troballa, reuneixen les mateixes casualitats. En aquest cas, totes dues cançons van acabar identificant la cançó amb l’artista.
