Searching, Pegasus
Pegasus era un grup en constant evolució.
Tàpias i Burrull
El vilanoví Pere Tàpias era conegut per la seva vessant de cantautor primer i posteriorment per està al capdavant del programa de ràdio Tàpias variades. Tàpias no era un cantautor a l’ús sinó que més aviat destacava per ser un esperit lliure, allunyat d’etiquetes i clixés. La seva aparició a finals dels anys seixanta del passat segle destaca pel trencament amb la línia de la Nova Cançó, la que veu de la cançó francesa i la línia de la cançó popular i de protesta del Grup de Folk.
Cortina, Bonell, Olivares, Gasull...
En un espai, el de la música, on trobar mecenes i gent ben intencionada resulta una tasca complexa, s’agraeix l’aparició de persones com Víctor Cortina.
Joan-Carles Doval, una Creu de Sant Jordi merescuda
Malgrat els embats i el menysteniment d’alguns sectors, la Creu de Sant Jordi segueix essent una distinció majúscula perquè més enllà d’un fet concret premia una trajectòria. Entre els guardonats d’aquest any hi he trobat un nom anònim pel gran públic però imprescindible en el panorama de la música catalana dels darrers quaranta anys, el productor discogràfic Joan-Carles Doval.
Pit Roig, Feliu Gasull
Feliu Gasull debutava a nivell discogràfic al costat de Joan Albert Amargós a la segona meitat dels anys setanta del passat segle. Com a autor té registrades més de 200 obres i una discografia de vertigen. Capítol a banda, les seves col·laboracions amb artistes com Maria del Mar Bonet, Jaume Sisa o Ester Formosa, on a banda d’executar la guitarra fa les tasques d’arranjador.
Orígens, Santi Arisa i Giuseppe Costa
Santi Arisa, un dels grans percussionistes del nostre país, porta dècades creant projectes que són una referència indiscutible. A principis de la dècada dels anys setanta del passat segle, al costat de Manel Camp, fundava el grup Fusioon, una formació que seria clau en el rock progressiu a nivell europeu. Mike Oldfield afirmava que al començament de la seva carrera el segon disc dels de Manresa havia estat una font d’inspiració pel seu treball.
Fill de la fortuna, Toti Soler
Escriure sobre Toti Soler és escriure sobre un dels autors en vida més prolífics. La seva carrera va començar a brillar a finals de la dècada dels seixanta del passat segle quan amb Jordi Sabatés van dinamitar les maneres d’acompanyar el cantautors. Des d’aleshores, Soler no ha parat de treballar. Recentment acaba de publicar Fill de la fortuna, després d’anys de silenci i de pandèmia. Es diu ràpid, però Fill de la Fortuna és el seu 37è àlbum en solitari.
One Earth Collective
A principis dels anys vuitanta del passat segle el percussionista Miquel Àngel Lizandra deixava Barcelona per establir-se a Harlem, als Països Baixos. Amb aquesta marxa, Barcelona perdia un dels seus percussionistes de referència. Lizandra havia estat un mestre per tota una generació de músics que havien vist en ell una manera de tocar pionera a casa nostra i que l’equiparaven amb els grans percussionistes de fora de les nostres fronteres.
Jordina Millà, enllà de les tecles del piano
El passat dijous 5 de maig es presentava una nova edició del Festival de Jazz de Vic, concretament la número 24. Com ja és de costum, el tret de sortida el marcava el Pianíssim que tenia com a protagonista a Jordina Millà. Millà actualment resideix a Alemanya, on està desenvolupant diversos projectes. Es tracta d’una pianista que busca noves sonoritats i navega en la improvisació i els estils d’avantguarda, influenciada pel mestratge d’Agustí Fernández.
Trencant estigmes
El passat 10 de gener ens deixava Jordi Sabatés. Al llarg de la seva dilatada i extensa carrera, l’autor de “Stonehenge” havia compaginat la seva faceta de compositor i pianista amb els arranjaments per als principals contautors de casa nostra. Sabatés havia ajudat a fer créixer a artistes com Ovidi Montllor, Pau Riba, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra, Jordi Farràs i un llarg etzètera.
