Àlex Gómez-Font

L’any 2011 Emili Baleriola publicava el disc Jazz-Rock Trio (Picap) després de més de dues dècades de silenci – el seu anterior àlbum era Dilema (1987, PDI)-. Baleriola tornava amb projecte propi en format de trio amb un disc i un projecte que eren fruit de la recerca d’un llenguatge propi, directe, i a on l’enorme guitarrista ens sorprenia reivindicant un estil i unes maneres que el situaven entre el bo i millor del jazz-rock. En aquella aventura, els seus companys de viatge van ser el carismàtic Vicenç Mas al baix elèctric i l’immens Raimon Iniesta a la bateria.

M’assabento del traspàs de Peter Green al Telenotícies Nit de TV3. M’ha sorprès que em doni TV3 la notícia. De tant en tant està bé que en un mitjà generalista colin alguna notícia d’aquest abast. Hi ha la possibilitat que al ser estiu tinguin poques notícies, que algú de l’equip sigui un fan del gran guitarrista, o que senzillament pensin que el record cap a la figura del geni sigui necessari. En qualsevol cas, tot i ser un decés m’ha agradat topar-me amb aquesta notícia a TV3.

Durant els anys seixanta el fet de cantar en català es va convertir en una moda i per primera vegada va ser una normalitat a casa nostra. A través del sorgiment de la Nova Cançó i les discogràfiques Edigsa i Concèntric es van crear les condicions necessàries pel sorgiment de grups de pop i rock cantat en català. Alguns d’aquest grups foren Els 4 Z, Els Xerracs, Els 3 Tambors, Els 4 Gats, Dos +Un o Els Dracs, per citar-ne alguns d’una llarga i extensa llista.

Aquesta setmana m’he assabentat del tancament de Rockdelux. El número del mes de maig és el darrer de la històrica capçalera. Rockdelux podria agradar o no, podia tenir alguns defectes. Com sempre també tenia el seus detractors que deien que era un punt així o aixà. Però crítiques a banda era una revista que feia una bona feina i aplicava bons criteris a l’hora d’exposar les notícies, novetats... No cal ara fer una defensa de la revista, els que l’hem anat seguint i comprant ens sap molt de greu veure que ja mai més podrem gaudir-ne.