Música i revistes musicals

  • Posted on: 14 November 2019
  • By: admin

Com cada mes, l’amic Mariano va al quiosc a buscar dues de les revistes musicals de referència: Mojo i Uncut. Per desgràcia deu ser dels pocs que encara conserva aquest hàbit. Aquest mes em va enviar una foto de les dues revistes. Les portades són les mateixes que fa vint anys, o més. Els artistes segueixen sent les llegendes d’abans i les revistes parlen una vegada i una altra d’aquests. Això és força alarmant sobretot perquè destapa una reflexió preocupant. Els consumidors de música i de revistes de pagament són gent amb certa edat.

Nexes de Setó i Costa

  • Posted on: 7 November 2019
  • By: admin

A Conrad Setó el vaig descobrir com a company de viatge de Jordi Sabatés a El secret de la criolla. Des d’aleshores he anat seguint els seus passos. El trobo un músic interessant, molt particular, original, d’aquells que treballa sense fer gaire soroll, lluny dels focos. En qualsevol dels seus treballs t’atrapa per una proposta extremadament coherent, sincera i emotiva. Fa uns mesos va caure a les meves mans el disc Nexes, amb subtítol de Música metagenèrica, firmat a mitges amb l’acordionista Giuseppe Costa.

Per fi Riqueni

  • Posted on: 25 October 2019
  • By: admin

Portava molts anys anant al darrera de poder veure en Rafael Riqueni en directe. Quan semblava que ho podia aconseguir sempre sorgia algun imprevist de darrera hora que feien que el concert se suspengués. Riqueni ha passat uns anys molt complicats però sembla que darrerament ha ressorgit del seu infern particular. La primera mostra va ser l’edició l’any 2017 del seu darrer treball, Parque de María Luisa, on mostrava un gust, un so i una sensibilitat com feia temps que no trobava en un disc d’un guitarrista flamenc.

Estramoni i la cambra de tardor

  • Posted on: 25 May 2019
  • By: admin

La veritat és que sempre tinc moltes reserves davant d’una novetat, entre altres raons perquè l’edició constant de música és tan brutal que és impossible d’absorbir. Per això sovint em protegeixo mantenint-me pels marges ja que lectures ràpides i audicions accidentades no són el meu fort. Prefereixo la calma i l’anar fent amb la línia que tinc traçada. No obstant, en un cas com aquest, en el que un bon amic em porta un CD, m’aturo; el desprecinto i abans d’escoltar-lo em miro el llibret, els crèdits i tot el que hi puc trobar.

Gerard Jacquet, la cançó del nord

  • Posted on: 1 May 2019
  • By: admin

A principis de 2019 Gerard Jacquet va publicar Roc. Pels que no el conegueu Gerard Jacquet és un cantautor de la Catalunya Nord, concretament originari de Sant Feliu d’Amunt, un poble de la comarca del Rosselló. Jacquet va començar la seva carrera musical a finals dels anys setanta arran de la seva entrada al grup d’acció cultural “Guillem de Cabestany” juntament amb Pere Figueres i el poeta Jordi Auvergne. Pel que fa al seu estil, es podria basar en el rock cru combinat amb la tradició mediterrània.

Lainopia d'Oriol Tramvia

  • Posted on: 19 April 2019
  • By: admin

A les notes del disc que acaba de publicar Oriol Tramvia, Agustí Pons comença dient que  veus autoritzades deien que l’Oriol Tramvia vivia a la inòpia. El diccionari ens defineix inòpia com a pobresa i fretura, i la fretura com la mancança o escassetat d’allò que és necessari. Pons ho expressa en passat perquè en aquest present alguna cosa ha canviat. El títol del disc juga amb aquest Tramvia del passat i el transforma en un Tramvia del present. Aquella inòpia es transforma, en perd l’accent i l’article se li ajunta.

VOID, entre la música i l'algorisme

  • Posted on: 13 April 2019
  • By: admin

A la Martulina Divina de Vic, dins els actes del Record Store Day, he assistit a una actuació molt diferent a l’habitual. Els protagonistes eren el percussionista David Viñolas i Carlos Martorell, VOID. Viñolas tocava la bateria però portava uns sensors de moviment en els seus canells que a través d’un programa i d’unes fórmules arribaven a la taula i els sintetitzadors on Martorell modulava i polia el so. La combinació de bateria i sensors era del tot curiosa i suggestiva.

Pàgines