Sardineta va néixer a la cooperativa de músics que estava situada al carrer Tallers de Barcelona cap a mitjans de 1977. El grup va sorgir a partir de dues formacions: La Rondalla de la Costa i Blay Tritono. A la primera formació del grup hi trobem Eduard Altaba, Vicenç “Morgan” Calvo i Eliseo Parra que havien format part de Blay Tritono als que s’uniren Marià Albero i Toni Xuclà de La Rondalla de la Costa.
Aquesta setmana m’he assabentat del tancament de Rockdelux. El número del mes de maig és el darrer de la històrica capçalera. Rockdelux podria agradar o no, podia tenir alguns defectes. Com sempre també tenia el seus detractors que deien que era un punt així o aixà. Però crítiques a banda era una revista que feia una bona feina i aplicava bons criteris a l’hora d’exposar les notícies, novetats... No cal ara fer una defensa de la revista, els que l’hem anat seguint i comprant ens sap molt de greu veure que ja mai més podrem gaudir-ne.
Els crèdits dels discos moltes vegades poden ser un drama perquè o bé no hi surten, són erronis o molt imprecisos. A la discografia de producció nacional aquest problema es doblement greu i ja de per si dona per fer un estudi molt seriós per tal de treure l’entrellat de moltes de les edicions discogràfiques. Per desgràcia, amb algunes ja no hi som a temps perquè ja no hi ha ningú que ens ho pugui verificar. Aquesta falta de precisió en els crèdits dels àlbums la trobo força greu.
Això d’estar confinat per coronavirus dona per fer moltes ximpleries i penjar-les a la xarxa. Malgrat tot, sempre hi ha gent que això d’estar confinat se li ha posat bé. És el cas de Jordi Batiste que ha penjat una revisió preciosa de «Pallarès». La versió original l’havia escrit l’any 1971 i l’havia inclòs al disc Un gran dia (1972) d’Ia & Batiste.
Sorpresa majúscula al topar-me amb un article de la revista Lecturas del 17 de setembre de 1982. El titular de l’article és sorprenent: «Gato Pérez assegura que vió un ovni». L’article parla d’aquest fet, quan Gato Pérez -la nit del 12 d’octubre de 1978-, va veure un ovni. Un peu de foto remarca que Gato Pérez és un aficionat als ovnis des dels 18 anys.
Darrerament s’ha posat molt de moda la cançó popular «Bella Ciao». Ens ha arribat per vàries vies, la més mediàtica, a través de la sèrie La casa de papel. Aquesta cançó és canta, s’interpreta a festivals de cançó i tothom sembla cantar-la de manera alegra. Ha esdevingut un himne més de la lluita social, la igualtat i tot el que hi va relacionat. En evidenciar aquest fet, m’ha vingut a la memòria que fa més de 50 anys Xesco Boix publicava el seu àlbum de debut, un EP, que portava per títol Bella Ciao i del que la cançó que obria el disc era «Bella Ciao».
A les acaballes de 2019, Toti Soler publicava l’àlbum Cançons Disperses.
El passat divendres, a la Jazz Cava de Vic, hi actuava el pianista Jose Carra. Carra presentava el seu darrer treball, Diario de vuelo (Taghrid Records, 2018). Diario de vuelo es un disc interessant en el que Carra incorpora noves sonoritats al seu univers, destacant-ne l’electrònica. El projecte va néixer a partir de la por del pianista a volar.
Hi ha dues cançons que aparentment no guarden cap relació però l’escolta de la primera va ser cabdal perquè en la composició de la segona el seu autor acabés escrivint una de les cançons d’autor més emblemàtiques que coneixem. Aquesta relació és la que va de «Take Five» a «Mediterráneo». “Take Five” és una peça instrumental que va popularitzar Dave Brubeck després d’enregistrar-la l’any 1959 al disc Time Out. El curiós del cas és que està tan associada a Brubeck que tothom oblida que el compositor és Paul Desmond.
Sempre és de celebrar que et caigui entre les mans un nou disc del cantautor Víctor Bocanegra, entre d’altres motius perquè en cada nou treball manté viva la flama de l’autenticitat i ens obsequia amb un projecte nou, diferent, capaç de sorprendre’ns. Aquesta capacitat del cantautor Bocanegra per diversificar la seva proposta mantenint el gust i l’elegància és molt d’admirar i el converteixen en un artista en perill d’extinció, d’aquells que cal cuidar, gaudir i admirar.
