Jordi Batiste i la lluna en el fang
El passat dijous 4 d’abril de 2019, al CAT, en el marc del festival Barnasants, Jordi Batiste presentava el seu darrer treball, La lluna en el fang (Picap, 2019).
Els 50 estius de Manel Joseph
A Manel Joseph se’l coneix com el cantant i líder de l’Orquestra Plateria, però a banda d’això té una carrera molt més àmplia i important en la història de la cançó catalana. Va iniciar la seva carrera amb els Dos + Un però ha treballat amb Maria del Mar Bonet, Pau Riba, Uc, Barcelona Traction, Mirasol Colores, Patatas Fritas i un llarg etzètera. Altres projectes paral·lels en els que ha destacat tenen a veure amb la cançó infantil, on al costat d’Agnès Miralbell va crear La Pataqueta.
El jazz a Terrassa
El llegendari pianista Kenny Barron va actuar el passat dia 9 de març al 38 Festival de Jazz de Terrassa. A l’entrevista que publicava el dia anterior el diari La Vanguardia Barron deia el següent: “... és un goig tocar aquí perquè el públic, realment, viu i sent la música. Una de les coses que m’agraden més d’aquest festival és que està dedicat a la música de debò.”
Recordant a Claudi Martí
A través del productor Rafael Moll vaig saber que Claudi Martí ens havia deixat a l’edat de 84 anys. Recordo que el director de Picap, Joan-Carles Doval, que en els seus inicis havia treballat a Edigsa, em deia d’ell que era un home amb una gran consciència de país. Tenia molt clara la catalanitat d’Edigsa fins al punt que quan Joan Manuel Serrat va decidir gravar en castellà va ser el propi Claudi Martí el que li va buscar una discogràfica (Zafiro), on pogués gravar la seva obra en castellà.
Jazz i reflexions en directe
Ja està en marxa el 38 Festival de Jazz de Terrassa. A la pausa del meravellós concert que va oferir el trio format per Danilo Pérez, John Patitucci i Terri Lyne Carrington, Valentí Grau va llençar una pregunta a mode de reflexió que no admet dubte. La qüestió en concret era si notàvem la diferència en gaudir d’un concert del Festival de Jazz a l’interior del club, és a dir, la Nova Jazz Cava, o veure un concert d’aquestes característiques en un altre festival en un auditori o teatre. Com deia al principi, la reflexió no admet cap mena de dubte.
Maria del Mar Bonet i Elisa Serna
L’any 2018 es complia el 50 aniversari d’una de les cançons més emblemàtiques de la cançó protesta, “Què volen aquesta gent?” de Maria del Mar Bonet.
Maria del Mar Bonet, juntament amb Lluís Llach va ser la darrera incorporació al col·lectiu de Els Setze Jutges. De fet amb l’arribada de cantautors com Joan Manuel Serrat, Rafael Subirachs, Lluís Llach o Maria del Mar Bonet el col·lectiu va anar agafant una dimensió tan gran que el motiu pel qual havia nascut ja no tenia sentit, l’objectiu estava assolit.
Nada nuevo bajo el sol, Pau Figueres
Nada nuevo bajo el sol (Satélite K, 2018) és el darrer treball publicat per Pau Figueres. Amb aquest títol tan revelador ens podem fer una idea de l’enorme disc al que ens enfrontem. La frase no deixa de posar-nos en avís, ja que a sota el sol, tot està vist, coneixem els paisatges, les muntanyes, els arbres. El que canvia és el punt de vista amb el que mirem el que ens envolta, o la manera com combinem els diversos elements que tenim a l’abast afegits a les nostres pròpies experiències.
Víctor Bocanegra i el Pessebre de Swing
El passat dia 28 de desembre de 2018 em van alertar que Víctor Bocanegra es faria visible en un espectacle especial al Casino de Granollers.
Moncho, el gitano del bolero
M’assabento del decés de Moncho a través d’un WathsApp que m’envia el percussionista Miquel Àngel Lizandra. En quatre línies ve a dir-me que han aflorat els records del temps que va estar amb ell a la sala Las Vegas de Barcelona. A part de posar la bateria pel gitano del bolero em comenta com ha plorat escoltant-lo i s’adona que el pas del temps és inexorable.
El "fenomen Rosalía", en defensa pròpia
Avui resulta complicat expressar segons quina opinió perquè en funció de si va en la direcció bona o no en pots sortir molt escaldat. Per això, en els darrers anys, cada cop més, en l’apartat cultural de molts diaris s’ha deixat de banda la crítica en pro de l’ensabonada. Si et cau bé i t’agrada, perfecte i si no, no diguis res que et cauran tota classe d’insults i barbaritats. En un principi no volia ni escriure aquesta resposta perquè creia que no valia la pena entrar en rebatre segons quines desqualificacions personals.
