A vegades resulta curiós observar com els grans èxits d’un artista sorgeixen de la manera més casual. En aquest aspecte hi ha dos exemples que a banda de ser molt semblants en quan a troballa, reuneixen les mateixes casualitats. En aquest cas, totes dues cançons van acabar identificant la cançó amb l’artista.
Que el Why? de Màquina! ha esdevingut un clàssic entre els amants del rock psicodèlic no és cap secret. Prova d'això és que des de l'any 1970 no ha parat d'anar augmentant l’interés per aquest àlbum. Després de l’edició inicial d'Àngel Fàbregues l'havia reeditat Edigsa. A finals dels anys noranta, el catàleg de Als 4 Vents el va començar a gestionar Picap i en va fer una edició en CD. Posteriorment, gràcies a Jordi Segura i el seu segell Wah-Wah tornaríem a gaudir d'una edició en vinil, com l'orginal.
Quan a un li recomanen escoltar Caïm Riba resulta difícil no fer un primer judici massa ràpid i accelerat que pot desdibuixar el resultat. És el preu que han de pagar fills que neixen a l’ombra d’un cognom tan il·lustre i amb un pare que va marcar les pautes del rock i el moviment hippie peninsular a finals de la dècada dels seixanta i primers setanta del passat segle. I si a més sabem que el tal Caïm també és besnet de Carles Riba i Clementina Arderiu la pressió augmenta el doble i un es pot crear unes expectatives massa marcades pel cognom que porta.
Els amics de Guerssen sempre han fet quelcom més enllà del simple fet de vendre música, podriem dir que se l’estimen. En aquest aspecte sempre he sentit molt respecte per l’Antoni Gorgues, un home que fora dels focus dels grans centres discogràfics ha sabut construir un negoci sòlid des de la seva Lleida natal. Aquest apunt geogràfic no és gens casual sino que marca un ritme i una emprempta cap a un projecte personal impossible de traçar als grans centres de negoci de Barcelona o Madrid.
Molt content, ja que el proper 29 d’octubre, a les 19:30, al Cinema Aribau de Barcelona, estrenarem el documental Francesc Burrull. Un buit que s’ha d’omplir. L’estrena s’emmarca dins el Festival Inèdit de cinema musical documental. A més, en aquesta edició el nostre treball competeix a la categoria de millor documental nacional. Si voleu venir a l’estrena, el link per adquirir entrades és aquest.
A vegades arriben a les teves mans llibres molt especials i únics. Si a això hi sumem que es tracta d’una edició molt limitada i exclusiva, tenir-ne un exemplar li dona una gràcia molt especial.
El passat dissabte em trucava en Jordi Roura per dir-me que ens havia deixat l’Antonia Sanjuan Vidal (1923-2021). En Jordi Roura, a banda de ser un bon músic i un excel·lent animador infantil ha fet una tasca monumental en la recerca i posada al dia dels músics catalans del segle XX. Roura es mostrava preocupat per la dificultat davant el fet de fer qualsevol tipus de recordatori sobre una figura que ha desenvolupat una carrera fa tants anys i en un context tan difícil i llunyà.
Els que no vam ser testimonis directes de la crònica cultural de la dècada dels setanta hem descobert a Claudi Montañà d’una manera gairebé clandestina, amb moltes dificultats. Hi ha alguna cosa en Montañà que el converteix en un narrador diferent, poc convencional, que trenca amb els cànons periodístics i l’estandardització. Però les dificultats a l’hora d’acostar-nos a la figura de Montañà eren majúscules: no va editar cap llibre en vida.
Max Sunyer ha format part de grups referencials del panorama internacional com Pegasus o Iceberg, i ha gravat i treballat amb multitud de projectes d’artistes que han volgut que la seva guitarra hi fos present. Per tal d’emmarcar a Max Sunyer en el moll de l’os de la seva personalitat musical ens hem de situar al disc Babel (Bocaccio, 1978), que és el seu disc de debut en solitari, a la vegada un disc de transició, un treball que marca un abans i un després en la seva carrera i que d’alguna manera consolida i apuntala la seva personalitat musical.
Des que el jazz arribà a casa nostra, Granollers s’ha erigit com una de les grans referències del gènere. Podem afirmar que juntament amb el Club de Ritme de Barcelona i el de Terrassa amb permís de Vilafranca, Granollers és sense cap mena de dubte una de les grans capitals històriques del jazz.
