L’any 1976 el segell Zeleste/Edigsa publicava Records de València de La Rondalla de la Costa. Amb la perspectiva que dona el temps podem dir que aquest àlbum i aquesta formació va ser el punt de partida de tota l’experimentació de la nostra tradició musical i els instruments de corda amb base mediterrània: Llaüts, guitarres, mandolines...
Entre la pintura, el cinema, la literatura i la música, l’art que s’ha desvaloritzat, menystingut i acabat en un segon pla ha estat la música, sobretot en la vessant més popular. Hi ha diversos motius que han provocat aquesta desfeta del món musical. El primer d’ells ha estat el propi transcurs del temps i la història.
Després de 8 anys de col·laboració puntual, Toti Soler i Gemma Humet s’han decidit a gravar un disc conjunt. L’aventura que va començar amb “Penyora d’amor”, materialitzada a Raó de Viure (satélite K, 2011), va anar agafant normalitat fins que el duet s’ha decidit a editar Petita festa (Satélite K, 2018).
El baixista Carles Benavent ha escrit el seu nom a les pàgines de la història de la música. És un dels músics en actiu de casa nostra amb una carrera més internacional.
Xavier Cugat va popularitzar totes les melodies provinents de Cuba i de l’Amèrica llatina, adaptant-les al llenguatge de les grans bandes americanes. Aquesta aportació ha quedat marcada en la història i es reconeguda a tots els manuals. Però al costat de Cugat, hi ha un altre català que va ser una figura cabdal en la introducció dels ritmes cubans i llatinoamericans als Estats Units. Aquest català es deia Enric Madriguera (1904-1973), un gran desconegut pel gran públic però amb una petja enorme.
Del 12 al 16 de setembre s’ha celebrat el Mercat de Música Viva de Vic, un esdeveniment on es troben programadors i públic per tal de donar a conèixer les propostes de centenars d’artistes i conjunts. Enguany el Mercat estava d’aniversari ja que celebrava la trentena edició. La programació oficial s’ha realitzat bàsicament al voltant del teatre Atlàntida: entre el teatre i la sala annexa i les carpes muntades a l’exterior. Han completat els espais tancats el Casino de Vic i la Jazz Cava.
En el món de la composició musical tots els grups i solistes van bojos buscant el gran èxit, aquell tema que els farà tocar la mel de la popularitat. Quan he preguntat a algun d’aquests afortunats com es fa per fer una gran èxit, cap d’ells m’ha sabut contestar. Alguns fins i tot s’han posat a riure i m’han dit que si ho sabessin en fabricarien més sovint.
A vegades aquesta mel arriba de la manera més casual, de carambola, sense voler-ho. En aquesta línia em ve a la memòria la versió de “Pedro Navaja” de Rubén Blades de l’Orquestra Plateria.
El bateria i percussionista Miquel Àngel Lizandra fou membre de l’Orquestra Mirasol. Amb l’Orquestra Mirasol va enregistrar Salsa Catalana (Zeleste-Edigsa, 1974). Àlbum imprescindible i de culte, que a la vegada inaugurava les gravacions de Zeleste.
Fa uns dies vaig tenir el privilegi d’assistir a un mini concert d’Edna Sey a la botiga de discos Martulina Divina. A l’Edna no li coneixia la seva faceta en solitari i si la tenia ubicada com a integrant de The Sey Sisters.
Josep Guardiola (1930-2012) va gaudir d’enorme fama durant les dècades dels cinquanta i seixanta del passat segle. El seu èxit es va basar en cantar en castellà clàssics de la cançó italiana, francesa i americana. Durant la seva extensa carrera va enregistra mes de mig miler de cançons. La premsa de l’època deia d’ell que era el Frank Sinatra espanyol. Les comparacions i els encasillaments poden arribar a ser odiosos, però el que si està clar es que es va erigir com una figura indispensable en la història de la cançó espanyola.
