Sempre he tingut un gran respecte i admiració per Joan Garriga. Sempre m’ha fet l’efecte que al capdavant de La Troba Kung-fu ha potenciat la música popular fent ballar a la gent amb coneixement de causa. Mentre els grups de moda s’han entestat a fer de la rumba, els ritmes jamaicans i la “balleruca” en general un espectacle buit per a masses embogides, Garriga ha traçat un treball sòlid, coherent i fidel a les músiques que han format el seu llenguatge.
Ja és oficial! Estic molt feliç! De la mà de l'Institut Ramon Llull, el documental "L'home Orquestra" ha estat seleccionat per formar part de la mostra Focus Inedit, de la secció Son de Cine del FICG (Festival Internacional de Cine en Guadalajara), on Catalunya és convidat d’honor. Aquest festival tindrà lloc entre els dies 9 i 14 de març a Guadalajara, Mèxic.
Cada vegada que Toti Soler em sorprèn amb un nou treball acaba sent una celebració en el meu petit univers diari. El passat desembre, el geni de la guitarra publicava Twins (satélite K, 2017), ni més ni menys que el disc número 35 de la seva carrera en solitari. Aquest 35 és un número considerable i sumat a les desenes de treballs com a acompanyant de cantautors com Ovidi Montllor, Pau Riba o Léo Ferré la xifra supera en escreix els 100 enregistraments.
L'amic Joan Barnils, melòman i gran amant de la música, juntament amb la pèrdua de Roger Blàvia, m'han fet redescobrir un disc que havia oblidat i que per molts motius em sembla imprescindible, de capçalera, totalment referencial. El disc en qüestió és Evocación (Adlib Arts, 2009) de Raynald Colom. Durant la dècada dels noranta hi va haver un disc que a mi em va canviar tots els esquemes i em va obrir un món nou, el 10 de Paco (Nuevos Medios, 1995) de Chano Domínguez i Jorge Pardo.
La Raíz eléctrica de Raúl Rodríguez m'ha portat a múltiples pensaments, a repassar la música andalusa amb toc elèctric que es va obrir pas a partir dels anys setanta del passat segle i que després d'una brillant arrencada va semblar esquerdar-se sense una continuïtat clara. Miro les prestatgeries amb els meus discos i apareixen els Smash amb el seu "garrotín" i tot aquell experiment accidentat amb Manuel Molina sota la tutela d'Oriol Regàs.
Sento molt la pèrdua de Roger Blàvia (1963-2017). Vaig tenir la sort de compartir amb ell bones estones entre converses agradables sobre la música i els músics. Però sobretot l’havia vist a dalt de l’escenari en els projectes més variats i i diversos tocant la bateria i la percussió per infinitat de grans artistes. L’enumeració de la multitud de projectes en els que havia treballat Blàvia seria infinita i tampoc cal ara que comenci a citar a uns i deixar-me uns altres. L’havia vist a grans escenaris, grans sales, festivals, però també en la intimitat del petit format.
El diumenge 29 d’octubre vam estrenar “L’home Orquestra” en el marc del Festival In-Edit. Molt agraït a tot l’equip d’In-Edit, des del Lluis Hidalgo, passant pel Dani, la Irene, l’Anna i un llarg etcètera. La sala feia goig i vam tenir la sort de tenir un públic molt proper i càlid. Va ser un dia molt especial. Qualsevol explicació del què vaig sentir al cinema Aribau 2 em resulta difícil d’expressar en paraules. Tot és massa recent i massa intens. El divendres dia 3 a les 17:00 hi ha un nou passi al cinema.
Després de tres anys de feina amb moments complicats, per fi veu la llum el documental L’Home Orquestra. L’aventura dels músics catalans a Amèrica. Ha estat un treball dur però molt gratificant que he tingut l’oportunitat de realitzar amb un equip de grans professionals i millors persones. A la vegada, ha estat tot un honor i un plaer poder explicar aquesta història en la que tots els que apareixen a la pantalla s’hi han bolcat, sense ells no hagués estat possible.
El mar Mediterrani forma part del nostre ADN, de la nostra manera de fer i de ser. Pot semblar romàntic pensar que som així per culpa d’aquest mar. Potser no cal ser tan romàntic ni extrem, però si és segur que d’alguna manera ens ha influït.
El 2016 es va commemorar el centenari de la tràgica mort del compositor català Enrique Granados. A resultes de la Primera Guerra Mundial el vaixell en el que viatjava va ser torpedinat. Aquest any 2017 en fa 150 anys del seu naixement.
Aprofitant aquestes dates tan concretes, o no, el guitarrista de Sabadell Juan Manuel Cañizares ha publicat la trilogia Granados por Cañizares. Aquesta trilogia està formada per Danzas Españolas, Valses poéticos y Goyescas.
