Recentment he vist el capítol 12 de Música Ligerísima, un repàs a la música lleugera a Espanya entre els anys 1968-1978. En aquest capítol es poden veure petits talls musicals de formacions com Om, o a Màquina! improvisant. Al·lucina! A aquests fragments els segueixen altres de Smash, Módulos, Storm, Pau Riba, Música Dispersa, Iceberg, Fusioon, Ia & Batiste ...
En ple treball amb el Karles Torra per donar a conèixer el seu llibre Dalirium Sonic (Ediciones La Luvia), descobreixo un article de Xavler Vidal a la Revista Ulises, Revista de Viajes Interiores. Segons Vidal és imprescindible per entendre la relació de Salvador Dalí amb la música i les estrelles del seu temps.
Fa alguns anys, Karles Torra, crític musical de La Vanguardia i un dels màxims experts a la península sobre rock, jazz i psicodèlia, va publicar a revistes com Jaç i Enderrock articles en què tractava la relació de Salvador Dalí amb la música . En aquests articles exposava i documentava aquests fets que d'alguna manera van marcar un abans i un després en tot el que s'havia dit sobre Salvador Dalí i la seva relació amb la música.
Buscant a l’hemeroteca he trobat diversos articles en els que es parla dels preparatius del que havia de ser la segona edició del Festival Internacional de Música Progressiva de Granollers. Hi havia converses, estava tot preparat i en marxa per endegar la segona edició. En un article de la revista disco express de març de 1972 s’exposa aquesta qüestió, a la vegada que es reivindica el paper fonamental per la història de la música espanyola que va tenir el Primer Festival Internacional de Música Progressiva de Granollers.
Toti Soler porta més de mig segle de carrera professional. En solitari ha publicat 23 llarga durada. Al costat d’artistes com Jordi Sabatés, Ovidi Montllor, Leo Ferré, Pau Riba, Ester Formosa, Jeanette, Sílvia Pérez Cruz, Gemma Humet o Cinta Masip, per citar-ne alguns, n’ha firmat vàries desenes.
La reedició de Proyecto A ja és tota una realitat. Fa més o menys un parell d’anys els amics de Guerssen van decidir tirar endavant la reedició d’aquest mític treball que originàriament havia sortit al mercat l’any 1971.
Participar en un festival solidari per recaptar diners destinats al suport de l’alimentació infantil és molt agraït. I si a sobre en aquest festival solidari hi ha música i de la bona ja no es pot demanar més. Vull agrair als organitzadors, en especial a l’Isma Pérez, el capità del vaixell, i al Jaume Sans, que em convidessin a participar.
La música que es va escoltar va ser d’alta qualitat, ambientada en el Nadal, però només ambientada, no encaixada.
Un plaer presentar aquestes "Nadales solidàries".
S’acaba aquest 2015 i durant tot aquest any hi ha hagut diverses referències, homenatges i records per commemorar el 20 aniversari de la marxa d’Ovidi Montllor. S’ha vist una mica de tot i se n’ha parlat bastant, encara que segurament no el suficient.
L’any 2011 Emili Baleriola publicava el seu darrer disc, Jazz-Rock Trio (Picap). Des d’aleshores l’Emili no ha deixat de treballar i explorar els límits del seu univers musical, partint del blues, el rock i el jazz però passant per la música llatina o qualsevol altra influència que li resulti interessant. Ja fa alguns mesos que l’Emili s’ha tancat a l’estudi per donar forma al que serà el seu nou àlbum. Puc avançar que el disc en qüestió ja està finalitzat i està en fase de postproducció. Imagino que a principis de 2016 ja tindrem la criatura de l’Emili entre nosaltres.
