Àlex Gómez-Font

En Jordi Soley m’ha enviat una imatge del Víctor Ammann i en Xavier Batllés treballant amb un sintetitzador moog. M’explica que aquest va ser un dels primers moog que hi va haver al país. Ell mateix el va utilitzar durant la gravació del disc Diumenge, el primer Lp de la Companyia Elèctrica Dharma. Aquest moog estava als Estudis Gema del carrer Sardenya i també es va utilitzar per gravar altres treballs mítics com Ocells del més enllà de Jordi Sabatés.

La història de Jesús Peyrón Moreno, conegut artísticament com a Jesús Moreno, és segurament la història d’un dels músics del país, com a mínim dels que jo conec, que ha treballat amb més figures internacionals de referència de la història de la música moderna: Nat King Cole, Frank Sinatra, Carmen Miranda, Edith Piaff, Josephine Baker, Ertha Kit, Stan Getz, Sammy Davis Jr., Joan Manuel Serrat i un llarg etcètera. Jo conec bé la vida de Jesús Peyrón i la valoro d’allò més.

No es cap secret afirmar que en la història del rock de casa nostra ha mancat cantants que hagin brillat en majúscules. En la majoria dels casos, i en rares excepcions, els cantants han destacat per altres aptituds que poc tenien a veure amb la seva qualitat i personalitat vocal. Només cal agafar referències com Miguel Rios o Loquillo i veurem que la seva manera de cantar s’acosta més a un cantant de segona divisió que no pas a un bon cantant de rock.

A l’anterior entrada dedicada a Tapiman havíem deixat el grup en un punt àlgid i amb grans expectatives de cara al futur immediat. El següent pas seria entrar a l’estudi per enregistrar un disc de llarga durada. Donada la singularitat del trio de Tapiman i que la seva energia es basava en un directe cru i contundent es volia gravar un disc en viu. Diferents circumstàncies tècniques dificultaven enregistrar un directe en bones condicions.