Recentment el periodista Joaquim Vilarnau ha engegat una campanya per tal que en Francesc Burrull rebi la Creu de Sant Jordi. Em sembla una gran idea i sort n’hi ha de persones com en Joaquim que alcen la veu a favor d’iniciatives d’aquest tipus. No obstant, no deixa de ser preocupant i vergonyós que una persona s’hagi d’alçar i buscar complicitats per tal d’aconseguir el reconeixement per algú que el mereix.
El CD Serrat sense Serrat (Picap, 2016) és una selecció de cançons de Joan Manuel Serrat interpretades a dos pianos. Un total de 14 talls entre els que destaquen títols com “Paraules d’amor”, “Cançó de matinada” o “Mediterraneo”. El disc el firmen dos dels músics de Joan Manuel Serrat, el seu director i arranjador musical, el mestre Ricard Miralles, i el músic Josep Mas “Kitflus”.
Aprofito aquest fet per reunir-me amb el mestre Ricard Miralles perquè em parli d’aquest treball i fer un repàs a la seva brillant i extensa carrera.
Mesos enrere vaig rebre la trucada de Jordi Sabatés. Es tractava d’una trucada d’aquelles que t’alegren el dia. El mestre havia acabat d’enregistrar un disc que portaria per títol Maverick (Picap, 2016). Em convidava a casa seva per fer una audició conjunta i que li expressés la meva opinió. Per rematar, davant la meva estupefacció i alegria em demanava si em volia encarregar de fer l’escrit interior que acompanyaria el CD.
En els darrers cinc anys, l’activitat artística de Manel Joseph ha estat força productiva. L’any 2011 ens va sorprendre a tots quan passada la seixantena s’estrenava amb un disc en solitari, Rimas Baratas (AZ), un treball que no em cansaré mai de reivindicar. Quan va sortir ja vaig escriure unes línies que si algú vol recuperar, aquí les deixo: Manel Joseph & Gran Caiman, Rimas Baratas
La primera vegada que vaig saber de Josep Cassart va ser quan va caure a les meves mans una carta. En dita carta, Arnold Jay Smith, en nom de la revista Down Beat, s’adreçava al Josep com a representant de Zeleste per informar que la prestigiosa publicació havia otorgat 5 estrelles Down Beat, la màxima puntuació, al disc de Jordi Sabatés Solos i duets amb Santi Arisa.
El passat dijous dia 1 de setembre al Palau de la Música i com a cloenda del San Miguel Mas i Mas actuava Manolo Sanlúcar. El que prometia ser una gran vetllada va acabar essent un desconcert.
Passejant el llibre de Karles Torra, Dalirium Sonic, un es va trobant amb nous regals i descobriments inesperats. Fa uns mesos vaig conèixer el cineasta Silvestre Torra (1926), un home amb una filmografia molt extensa. La seva obra bascula entre el cinema d’autor i el documental.
A Dalirium Sonic de Karles Torra, l'artista del motor Eliseu Huertas comenta que la peça "Dali’s Car" de Captain Beefheart li sembla un tema genial, extraordinari, curt, brillant i magistral. Huertas sent fascinació per aquest tema i diu que sempre que l'escolta el transporta a Salvador Dalí.
A la primera part del llibre en què Torra desgrana la relació de Salvador Dalí amb la música i els músics del seu temps, comenta el següent:
Entre el 28 d’octubre i l’1 de novembre de 1976, Oriol Tramvia acompanyat del grup Bhakta va oferir un seguit d’actuacions al Zeleste de les que es van extraure una sèrie de talls que formarien el disc en directe Bèstia!. Si fem números ens adonarem que aquest any es compleix el 40 aniversari de la publicació d’aquest àlbum referencial i per això m’aprofito de l’efemèride per fer una sèrie de reflexions amb la perspectiva que dóna el pas del temps.
A Dalirium Sonic, Karles Torra explica que al museu Abelló de Mollet del Vallès es conserva una carta que Salvador Dalí va enviar a Federico García Lorca, amb data del mes de juny de 1925, en la qual el genial pintor li explicava que tenia un fonògraf fantàstic amb una varietat de Blues mai somiats.
