Àlex Gómez-Font

La sorpresa és majúscula. No tenia coneixement que s’haguessin fet cintes de casset de Màquina!. Més concretament de Màquina! En directo. Per tant això és tot un descobriment. Ara bé, es tracta d’una cinta del tot estranya, curiosa i molt poc cuidada tot i tenir la seva gràcia. L’edició original de Màquina En directo és una carpeta amb un doble disc. En aquest cas és una sola cinta on només s’han extret cinc temes de l’original. Per tant, és incomplet.

Com cada mes, l’amic Mariano va al quiosc a buscar dues de les revistes musicals de referència: Mojo i Uncut. Per desgràcia deu ser dels pocs que encara conserva aquest hàbit. Aquest mes em va enviar una foto de les dues revistes. Les portades són les mateixes que fa vint anys, o més. Els artistes segueixen sent les llegendes d’abans i les revistes parlen una vegada i una altra d’aquests. Això és força alarmant sobretot perquè destapa una reflexió preocupant. Els consumidors de música i de revistes de pagament són gent amb certa edat.

Portava molts anys anant al darrera de poder veure en Rafael Riqueni en directe. Quan semblava que ho podia aconseguir sempre sorgia algun imprevist de darrera hora que feien que el concert se suspengués. Riqueni ha passat uns anys molt complicats però sembla que darrerament ha ressorgit del seu infern particular. La primera mostra va ser l’edició l’any 2017 del seu darrer treball, Parque de María Luisa, on mostrava un gust, un so i una sensibilitat com feia temps que no trobava en un disc d’un guitarrista flamenc.

Es pot dir que Raimon és el primer gran cantautor de casa nostra, l’home amb una personalitat pròpia que va més enllà dels clitxés marcats. L’irrupció de Raimon en la cançó catalana va crear un abans i un després que no té cap precedent i que marcaria història.