Àlex Gómez-Font

L’any 1972 Toti Soler publicava Liebeslied, un disc que ha esdevingut un clàssic en la cançó d’autor en català. M’atreviria a anar més enllà i titllar-lo de disc universal per la manera directa que té d’arribar a l’oient. És un treball que surt de dins i que només la casualitat i la conjunció d’una sèrie de factors van propiciar que veiés la llum. Aleshores, l’encara Jordi Soler restava lluny de forjar una carrera amb la “guitarra catalana”.

Una vetllada emotiva, "carinyosa", sincera, amb cor. La sala d’actes de la biblioteca de Caldes de Montbui plena de gom a gom. Feia patxoca, a banda que el públic estava format per moltes persones que estimaven al Gato, que se l’havien fet seu. Des del veí que havia compartit replà d’escala passant per gent que escolta la seva música, o la seva família més directa. També hi havia la iaia que havia sentit parlar d’ell però que no acabava de fer-se la idea global de qui era. Al seu costat, grans músics locals com l’Isma Pérez i en Macau.

En Jordi Soley m’ha enviat una imatge del Víctor Ammann i en Xavier Batllés treballant amb un sintetitzador moog. M’explica que aquest va ser un dels primers moog que hi va haver al país. Ell mateix el va utilitzar durant la gravació del disc Diumenge, el primer Lp de la Companyia Elèctrica Dharma. Aquest moog estava als Estudis Gema del carrer Sardenya i també es va utilitzar per gravar altres treballs mítics com Ocells del més enllà de Jordi Sabatés.

La història de Jesús Peyrón Moreno, conegut artísticament com a Jesús Moreno, és segurament la història d’un dels músics del país, com a mínim dels que jo conec, que ha treballat amb més figures internacionals de referència de la història de la música moderna: Nat King Cole, Frank Sinatra, Carmen Miranda, Edith Piaff, Josephine Baker, Ertha Kit, Stan Getz, Sammy Davis Jr., Joan Manuel Serrat i un llarg etcètera. Jo conec bé la vida de Jesús Peyrón i la valoro d’allò més.