Gabriel Rosales, un humanista a la guitarra

  • Posted on: 20 March 2015
  • By: admin

Fa unes setmanes vaig rebre una trucada de l’Emili Baleriola en la que em deia que Gabriel Rosales (1942-2015) ens havia deixat. L’Emili em comentava amb tristor que no havia sortit cap nota als diaris, ni havien comentat res a la televisió o a mitjans radiofònics. El lament de l’Emili anava més enllà, no entenia com un país com el nostre podia deixar en l’oblit a un enorme músic com era Rosales.

"Estic Xocat" (Otis Blackwell - Elvis Presley)

  • Posted on: 15 March 2015
  • By: admin

L’altre dia estàvem a Mataró, concretament a la llibreria Dòria presentant “El nét del vigilant”, el llibre del Manel Joseph. Ve essent costum que a les presentacions sempre ens acompanya algun amic del Manel i si aquest és músic, sempre acaben fent alguna cançó en format acústic. A Mataró, s'hi va apuntar el guitarrista i amic Emili Baleriola.

Pàgina Blanca

  • Posted on: 28 February 2015
  • By: admin

A vegades, un té la sort de viure situacions d’aquestes que t’omplen l’esperit, de satisfacció personal, d’allò de dir: “Que collons, això és fantàstic, val la pena ser-hi, viure-ho”. Són sensacions d’aquelles que són gairebé impossible d’expressar amb paraules. Acabes el dia content, el mateix dia que començava baixant amb el cotxe per una carretera de corbes i el reflex del mar al fons que ho absorbia tot.

El nét del vigilant

  • Posted on: 1 February 2015
  • By: admin

Tot va començar per casualitat, com solen començar els projectes en els que acabes disfrutant. Aquests projectes són els que et fan sentir més gratificat a nivell personal i créixer com a persona i t’ajuden a reafirmar-te en que allò que estàs fent val la pena, o com a mínim així ho sents i et fa sentir bé.

Marc Vives, Quim Pujol i la Secció Irregular

  • Posted on: 18 January 2015
  • By: admin

L’artista visual Marc Vives es va posar en contacte amb mi per tal de proposar-me una conferència dins la Secció Irregular del Mercat de les Flors. Juntament amb Quim Pujol era el responsable d’aquesta segona sessió formada per tres conferències.

Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler

  • Posted on: 3 January 2015
  • By: admin

En Toti Soler va ser el que em va parlar per primera vegada de la Sílvia Pérez Cruz. Aleshores la Sílvia encara no gaudia del prestigi i la fama a la que ha arribat. En Toti m’explicava que tenia un amic que es deia Càstor, amb qui compartia l’art de la cançó i el menjar a les barraques. Em comentava que un dia quan va conèixer la filla d’en Càstor i aquesta es va posar a cantar hi va veure alguna cosa especial. Segons en Toti, aquella noia tenia una veu que ho contenia tot: alegria, tristesa, tendresa, harmonia, respecte...

Solé o Em perdono

  • Posted on: 26 December 2014
  • By: admin

Ramon Solé, músic supervivent i brillant és d’aquella classe d’artistes que em mereixen tot el respecte i admiració. No sabria dir quants anys porta damunt dels escenaris. No obstant, el record més llunyà que en conservo és veure’l en concert a la plaça del Lleó de Caldes de Montbui amb una formació que es deia Moviment Ondulatori amb la que ja era el guitarrista i cantant. Moviment Ondulatori era un grup de versions d’èxits del rock i el pop tant nacional com internacional. També tenien algun tema propi.

Marcos Ordóñez, Perico Vidal, David Lean

  • Posted on: 13 December 2014
  • By: admin

La primera vegada que em vaig endinsar en la biografia de Gato Pérez va ser a través del llibre que va fer Marcos Ordóñez. Un llibre indispensable per apropar-se a la figura d'un rocker elèctric i nocturn que va donar un nou matís a la rumba catalana.

Brasil Tete Montoliu, piano

  • Posted on: 29 November 2014
  • By: admin

Tot i que viu a Holanda des de l’any 1980, Miquel Àngel Lizandra segueix tenint casa a Barcelona i entre vacances, ponts i altres excuses tot sovint aterra a Horta. Quan la seva estada és pausada i té les obligacions solucionades em fa un truc i busquem la manera per veure’ns una estona i fer-la petar. Normalment quedem a un bar mític del seu barri, el Quimet, a la plaça Eivissa. Un lloc d’aquests de tota la vida, de tracte familiar, on oblides que estàs a la Barcelona d’avui, de les presses, el soroll i la modernitat mal entesa.

Pàgines