La reedició de Proyecto A ja és tota una realitat. Fa més o menys un parell d’anys els amics de Guerssen van decidir tirar endavant la reedició d’aquest mític treball que originàriament havia sortit al mercat l’any 1971.
Participar en un festival solidari per recaptar diners destinats al suport de l’alimentació infantil és molt agraït. I si a sobre en aquest festival solidari hi ha música i de la bona ja no es pot demanar més. Vull agrair als organitzadors, en especial a l’Isma Pérez, el capità del vaixell, i al Jaume Sans, que em convidessin a participar.
La música que es va escoltar va ser d’alta qualitat, ambientada en el Nadal, però només ambientada, no encaixada.
Un plaer presentar aquestes "Nadales solidàries".
S’acaba aquest 2015 i durant tot aquest any hi ha hagut diverses referències, homenatges i records per commemorar el 20 aniversari de la marxa d’Ovidi Montllor. S’ha vist una mica de tot i se n’ha parlat bastant, encara que segurament no el suficient.
L’any 2011 Emili Baleriola publicava el seu darrer disc, Jazz-Rock Trio (Picap). Des d’aleshores l’Emili no ha deixat de treballar i explorar els límits del seu univers musical, partint del blues, el rock i el jazz però passant per la música llatina o qualsevol altra influència que li resulti interessant. Ja fa alguns mesos que l’Emili s’ha tancat a l’estudi per donar forma al que serà el seu nou àlbum. Puc avançar que el disc en qüestió ja està finalitzat i està en fase de postproducció. Imagino que a principis de 2016 ja tindrem la criatura de l’Emili entre nosaltres.
L’any 1972 Toti Soler publicava Liebeslied, un disc que ha esdevingut un clàssic en la cançó d’autor en català. M’atreviria a anar més enllà i titllar-lo de disc universal per la manera directa que té d’arribar a l’oient. És un treball que surt de dins i que només la casualitat i la conjunció d’una sèrie de factors van propiciar que veiés la llum. Aleshores, l’encara Jordi Soler restava lluny de forjar una carrera amb la “guitarra catalana”.
Aquest passat dimarts dia 27 va fer 25 anys que Xavier Cugat ens va deixar. En algun moment m'entretindré a escriure la multitud d'anècdotes que m'han explicat d'ell i que són poc conegudes. No obstant, m'agradaria recuperar una de les seccions que durant dues temporades vaig fer gràcies a Oriol Carreras, al programa Som Aquí de Canal Terrassa Vallès. Entre els protagonistes d'aquella secció musical vàrem dedicar un dia a Xavier Cugat, el gran Xavier Cugat.
Una vetllada emotiva, "carinyosa", sincera, amb cor. La sala d’actes de la biblioteca de Caldes de Montbui plena de gom a gom. Feia patxoca, a banda que el públic estava format per moltes persones que estimaven al Gato, que se l’havien fet seu. Des del veí que havia compartit replà d’escala passant per gent que escolta la seva música, o la seva família més directa. També hi havia la iaia que havia sentit parlar d’ell però que no acabava de fer-se la idea global de qui era. Al seu costat, grans músics locals com l’Isma Pérez i en Macau.
Després de mesos de feina i d’incertesa podem dir que finalment ja hem pogut materialitzar un petit homenatge a Gato Pérez. Hi havia dues raons bàsiques que ens feien creure en la urgència de dur a terme algun tipus d’acte relacionat amb el Gato. En primer lloc, aquest any 2015 és un any carregat de simbolisme, ja que es compleix el 25 aniversari del seu traspàs. En segon lloc, s’ajunta el fet de que el Gato va viure els darrers anys a Caldes de Montbui. A hores d’ara encara no s’havia realitzat cap tipus d’acte amb certes garanties.
En Jordi Soley m’ha enviat una imatge del Víctor Ammann i en Xavier Batllés treballant amb un sintetitzador moog. M’explica que aquest va ser un dels primers moog que hi va haver al país. Ell mateix el va utilitzar durant la gravació del disc Diumenge, el primer Lp de la Companyia Elèctrica Dharma. Aquest moog estava als Estudis Gema del carrer Sardenya i també es va utilitzar per gravar altres treballs mítics com Ocells del més enllà de Jordi Sabatés.
