S’acaba aquest 2015 i durant tot aquest any hi ha hagut diverses referències, homenatges i records per commemorar el 20 aniversari de la marxa d’Ovidi Montllor. S’ha vist una mica de tot i se n’ha parlat bastant, encara que segurament no el suficient.
L’any 2011 Emili Baleriola publicava el seu darrer disc, Jazz-Rock Trio (Picap). Des d’aleshores l’Emili no ha deixat de treballar i explorar els límits del seu univers musical, partint del blues, el rock i el jazz però passant per la música llatina o qualsevol altra influència que li resulti interessant. Ja fa alguns mesos que l’Emili s’ha tancat a l’estudi per donar forma al que serà el seu nou àlbum. Puc avançar que el disc en qüestió ja està finalitzat i està en fase de postproducció. Imagino que a principis de 2016 ja tindrem la criatura de l’Emili entre nosaltres.
L’any 1972 Toti Soler publicava Liebeslied, un disc que ha esdevingut un clàssic en la cançó d’autor en català. M’atreviria a anar més enllà i titllar-lo de disc universal per la manera directa que té d’arribar a l’oient. És un treball que surt de dins i que només la casualitat i la conjunció d’una sèrie de factors van propiciar que veiés la llum. Aleshores, l’encara Jordi Soler restava lluny de forjar una carrera amb la “guitarra catalana”.
Aquest passat dimarts dia 27 va fer 25 anys que Xavier Cugat ens va deixar. En algun moment m'entretindré a escriure la multitud d'anècdotes que m'han explicat d'ell i que són poc conegudes. No obstant, m'agradaria recuperar una de les seccions que durant dues temporades vaig fer gràcies a Oriol Carreras, al programa Som Aquí de Canal Terrassa Vallès. Entre els protagonistes d'aquella secció musical vàrem dedicar un dia a Xavier Cugat, el gran Xavier Cugat.
Una vetllada emotiva, "carinyosa", sincera, amb cor. La sala d’actes de la biblioteca de Caldes de Montbui plena de gom a gom. Feia patxoca, a banda que el públic estava format per moltes persones que estimaven al Gato, que se l’havien fet seu. Des del veí que havia compartit replà d’escala passant per gent que escolta la seva música, o la seva família més directa. També hi havia la iaia que havia sentit parlar d’ell però que no acabava de fer-se la idea global de qui era. Al seu costat, grans músics locals com l’Isma Pérez i en Macau.
Després de mesos de feina i d’incertesa podem dir que finalment ja hem pogut materialitzar un petit homenatge a Gato Pérez. Hi havia dues raons bàsiques que ens feien creure en la urgència de dur a terme algun tipus d’acte relacionat amb el Gato. En primer lloc, aquest any 2015 és un any carregat de simbolisme, ja que es compleix el 25 aniversari del seu traspàs. En segon lloc, s’ajunta el fet de que el Gato va viure els darrers anys a Caldes de Montbui. A hores d’ara encara no s’havia realitzat cap tipus d’acte amb certes garanties.
En Jordi Soley m’ha enviat una imatge del Víctor Ammann i en Xavier Batllés treballant amb un sintetitzador moog. M’explica que aquest va ser un dels primers moog que hi va haver al país. Ell mateix el va utilitzar durant la gravació del disc Diumenge, el primer Lp de la Companyia Elèctrica Dharma. Aquest moog estava als Estudis Gema del carrer Sardenya i també es va utilitzar per gravar altres treballs mítics com Ocells del més enllà de Jordi Sabatés.
Al Museu del Cinema de Girona hi ha una exposició que porta per títol Garbancito de la Mancha, 70 anys del primer llargmetratge europeu d’animació en color. Tot s’emmarca en una mostra dedicada a Els orígens del cinema d’animació a Catalunya, comissariada per Antoni Guiral i Jordi Riera Pujal.
La història de Jesús Peyrón Moreno, conegut artísticament com a Jesús Moreno, és segurament la història d’un dels músics del país, com a mínim dels que jo conec, que ha treballat amb més figures internacionals de referència de la història de la música moderna: Nat King Cole, Frank Sinatra, Carmen Miranda, Edith Piaff, Josephine Baker, Ertha Kit, Stan Getz, Sammy Davis Jr., Joan Manuel Serrat i un llarg etcètera. Jo conec bé la vida de Jesús Peyrón i la valoro d’allò més.
A l'anterior article dedicat a l'excepcional i excel·lent aportació vocal de Mi Generación a la història del nostre rock em vaig deixar alguns detalls que crec que són interessants de remarcar. És per això que he decidit fer aquest segon apunt i segurament no serà l'últim.
