El soroll després de Kerouac

  • Posted on: 19 April 2013
  • By: admin

Ahir, en Josep Fortuny em concedí l’honor de fer-li de mestre de cerimònies a la presentació del seu debut literari, El soroll després de Kerouac. Quan una setmana abans, des de l’editorial em van proposar que si volia està i parlar a la presentació del llibre a l’Ateneu Roig de Gràcia, m’ho vaig agafar amb satisfacció pel fet que haguessin pensat en mi, però a la vegada amb dubtes. Els dubtes eren que encara no havia llegit el llibre. En un principi les espectatives eren bones. De per si, el fet que Fortuny recollís els seus pensaments, lletres i vivències al voltant de la vida i de la Dharma, que ve a ser el mateix, eren tota una garantia. No obstant, i si em trobava davant d’un llibre oportunista i dirigit a ser un mer producte de consum? Avui en dia tothom treu llibres i la veritat és que s’ha banalitzat el fet d’escriure, d’editar i comercialtizar. Em fa bastant fàstic. Tots els programes de televisió tenen el seu propi llibre, tots els gurus culturals, polítics, televisius tenen el seu llibre, qualsevol treu llibre. La frivolitat arriba a tal punt que coneguts amb gran projecció mediàtica m’han arribat a comentar davant la meva ingenuïtat que els havien ofert fer un llibre. Però no un llibre qualsevol, sino que ells només havien de posar el nom i ja hi hauria qui l’escriuria. La figura del negre literari. Una figura que sempre ha estat allà però que cada vegada em resulta més escandalosa ja que si abans passava en casos molt concrets, ara és una pràctica habitual. A banda, que quina qualitat poden oferir alguns personatges mediàtics que dia rere dia tenen columnes a diaris, estan a tertúlies televisives, radiofòniques i cada Sant Jordi o cada tres mesos treuen una novel·la o un llibre de ves a saber què. D’on treuen el temps? En fi, quan s’acosta Sant Jordi aquesta sensació és molt més present. I un altre dubte: Hi ha més autors que lectors? Perquè resulta que diuen que es llegeixen pocs llibres i se’n venen encara menys. Es publica que dóna gust. Fas una puntada i surten llibres i autors de sota les pedres.
Tornant al fil del que volia expressar després de llegir El soroll després de Kerouac, he de dir  que a partir de la seva lectura em va quedar clar que no pertanyia al gremi al qual em referia abans. Al contrari, em va sorpendre. Que en els temps que corren, on el llibre s’ha convertit en un mer producte comercial en el que només es miren vendes i si serà rentable, em satisfà trobar editorials que encara es llencin a editar llibres diferents, amb un altre valor. Un tipus de llibre que s’allunya de la temporalitat del moment, de la venda instàntania, de les modes, dels clitxés. El soroll després de Kerouac és una obra per tenir present, per llegir de dalt a baix, per llegir a estones, per llegir per la pàgina que et dongui la gana, per guardar i anar repassant de tant en tant. Conté música, vida, prosa, poesia lliure... Pot ser un conjunt de pensaments, de crítica social, de vivències musicals, d’amor, de records... No ho sé, no ho sabria acabar de definir. En Josep Fortuny ha fet un gran exercici d’obrir-nos els seus pensaments i les seves vivències. Per sobre de tot destaco el seu llenguatge planer, ens parla de tu a tu, tot és molt proper i ens toca, i això s’agraeix molt.