Àlex Gómez-Font (Caldes de Montbui, 1976)

Es defineix com a autodidacte inquiet. Partint de la música ha creat un univers personal que l’ha portat a navegar lliurement en un estil en que la música ha estat el punt d’inflexió per obrir-se a noves temàtiques. Ha escrit Els últims de Cuba (Pagès editors, 2022) i diversos llibres d’història musical, sobretot centrats en la música popular de la dècada dels seixanta i setanta del segle passat: Zeleste i la música laietana (Pagès editors, 2009) i Barcelona, del rock progresivo a la música layetana (Milenio, 2011). Ha realitzat tasques d’editor literari i ha dirigit, escrit i coordinat diversos projectes discogràfics. En el terreny audiovisual ha impulsat i dirigit diversos treballs amb força ressò: L’home Orquestra (Swing produccions, 2017), Francesc Burrull, un buit que s’ha d’omplir (Accent films, 2021). Ha col·laborat a la ràdio, premsa i televisió i ho segueix fent quan pot i el deixen. Creu en la divulgació i els beneficis vitals de la música.