Orquestra de la Bona Sort

  • Posted on: 19 October 2014
  • By: admin

A l’entrada anterior mantenia una conversa amb José Manuel Pagán en la que acabàvem parlant de musicoteràpia i els beneficis que la música aporta a les persones. Dies després, Pagán em va convidar a veure en directe un dels projectes del que està més satisfet. Es tracta de l’Orquestra de la Bona Sort, una orquestra formada per persones ateses als serveis de salut mental de la Comunitat Terapèutica del Maresme. Per qüestions que ara no venen al cas, primer vaig està a un dels assajos que l’orquestra realitza cada dimecres al matí.
Quan un va a observar una experiència d’aquest tipus hi va amb cert estereotip i prudència provocat pel tabú, la por mediàtica i social que aquest tipus d’enfermetats ens provoquen. No obstant, la sorpresa és que l’experiència resulta totalment diferent al que un ha imaginat i es troba davant de persones que malgrat les “dificultats” aporten moments especials i tenen una enorme capacitat de fer-te gaudir d’allò que estan fent. En aquest cas, la música. Disfruten de la teva presència i et fan partícep del moment.
Musicalment, també em van sorpendre. Esperava trobar-me un projecte més limitat i amb més mancances, encara que vaig pecar d’ingenu. Podia haver imaginat que si la batuta del projecte la portava el mestre Pagán la història havia de tenir cara i ulls per força. Dic batuta però en realitat no és una batuta el que porta en Pagán, sinó una guitarra elèctrica, la veu, i unes maneres molt familiars que fan que tots els integrants se sentin que formen part d’un projecte important.
La base de l’orquestra està formada per bateria, percussió, baix elèctric, dos saxos, guitarra elèctrica, guitarra flamenca i un nudrit grup de cantants. El repertori són versions de clàssics del pop, el rock, el bolero... Tant de casa nostra com de cançons de fora de les nostre fronteres. Val a dir, que a més, els temes estan molt ben escollits i equilibrats. Des de cançons de Ray Charles a Luz Casal passant per “Volando voy” de Kiko Veneno, “Camarera de mi amor” de José Dolores Quiñones o el mític rock “El tren de la costa” fet a l’estil Plateria.
El 10 d’octubre lOrquestra de la Bona Sort feia un concert a l’Auditori Municipal de Terrassa. Amb en Pagán haviem quedat que hi anirira i a més que passaria a buscar el cantant de les mil cares i cap visible de l’Orquestra Plateria, en Manel Joseph. I cap allà vam anar. Ens vam ubicar a primera fila i vam disfrutar d’un directe que s’ha de veure. En Manel destacava la veu d’un dels integrants quan va cantar per Ray Charles. Com ens va arribar la versió de “Piensa en mi” cantat per una veu femenina que lluny d’imitar Luz Casal construïa una versió pròpia, trencada i delicada. Manel Joseph s’ho mirava tot sorprès i em va fer gràcia quan em va dir que en alguns temes semblaven una espècie de Velvet Underground en estat pur.
Com que en Manel Joseph estava allà, era clar que li tocaria participar d’aquell espectacle. I així va ser quan José Manuel Pagán el va reclamar perquè pugés a cantar amb ells un tema que tots dos ja havien compartit a l’Orquestra Plateria i enregistrat en aquell primer disc homònim. El tema en qüestió era “El tren de la costa”.    

L'orquestra de la Bona Sort en directe a l'Auditori de Terrassa amb la col·laboració especial de Manel Joseph. José Manuel Pagán al centre.