En aquesta secció trobaràs la relació d'alguns dels treballs musicals en els que he participat ja sigui com a productor, escriptor, editor, en la direcció de la seva reedició o com a col·laborador.

L’home Orquestra (L’aventura dels músics catalans a Amèrica)

En coproducció amb TV3 i TVE. Documental - 2017 Idioma: Català / Castellà (78 minuts)

Juntament amb Carles Riobó he dirigit aquest documental que explica la història de Jesús Peyrón, músic de llarg recorregut nascut a Barcelona l’any 1930 i que ha treballat amb artistes com Frank Sinatra, Benny Moré, Nat “King” Cole, Celia Cruz o Joan Manuel Serrat entre altres. La vida de Jesús Peyrón serveix de fil conductor per mostrar la història de tota una generació de músics de Barcelona que a la dècada dels anys cinquanta van gaudir d’un enorme èxit a Cuba, abans de la Revolució de Fidel Castro.

Hard Drive de Tapiman

Guerssen, GUESS151, LP - 2017

De la segona etapa de Tapiman amb Max Sunyer es va editar un LP referencial. No obstant, de la primera etapa, amb Miguel Ángel Núñez, a banda del senzill que s’havia editat en el seu temps no es trobava res. Després d’anys buscant, un bon dia vaig conèixer a Miguel Ángel Núñez que havia conservat unes cintes d’assaig. Davant d’aquella descoberta ens vam posar a treballar amb els amics de Guerssen i es van editar aquelles cintes en format vinil i CD. L’edició es va completar amb una extensa carpeta amb fotografies inèdites, cartells i una àmplia biografia.

Dalirium Sonic (Dalí su relación con la música y las estrellas de su tiempo) de Karles Torra

Ediciones La Lluvia, ISBN 978-84-15526-70-4, book-2016

Els vincles i les connexions de Salvador Dalí amb la música son infinits i hi trobem noms com Duke Ellington, Coleman Hawkins, Elvis Presley, Erik Satie, John Lennon, Jefferson Airplane o Serge Gainsbourg, per citar-ne alguns. Karles Torra, admirat periodista musical de gran prestigi, tenia diversos estudis sobre la relació de Salvador Dalí amb la música, un terreny, que a diferència de la literatura, el cine i la pintura havia estat molt poc tractat.  Després de vàries converses amb Torra vaig proposar-li de plasmar tota la relació de Dalí amb la música en un llibre. El resultat va ser un treball molt documentat i àgil que es completava amb quatre entrevistes. Per la meva banda va ser tot un privilegi acompanyar a Karles Torra durant tot el treball.

Proyecto A + Proyecto B de Frank Dubé

Sommor / Guerssen, SOMMO28, 2 LP - 2015

Proyecto A era un disc de culte, envoltat de certa llegenda i editat originàriament l’any 1971 per RCA/Víctor. L’autor, era l’inquiet Frank Dubé que a partir de les escales de tons creava un disc conceptual emparentat amb el rock progressiu.
Un bon dia, els amics de Guerssen em van comentar de tirar endavant una reedició d’aquest treball amb una carpeta de luxe amb tota mena de detalls (fotos, pòster, text, lletres). A aquesta reedició s’hi va incloure el Proyecto B, inèdit fins aleshores, que era una continuació de Proyecto A. Curiosament els músics de sessió eren els mítics Iceberg quan encara no eren Iceberg sinó membres del grup d’acompanyament de Tony Ronald.

El nét del Vigilant (La Plateria i altres retalls) de Manel Joseph

Edicions Els Llums, ISBN 978-84-15526-56-8, book-2015

Manel Joseph és imprescindible per entendre el desenvolupament de la música popular al nostre país. Entre altres ha col·laborat i ha estat testimoni de l’obra  d’artistes com Jaume Sisa, Pau Riba, Maria del Mar Bonet, Julia León, Gato Pérez o Joan Manuel Serrat. No obstant, la seva faceta més coneguda és la de líder de l’Orquestra Plateria.
Un dia vaig descobrir que escribia amb un estil molt personal i gens dispers. Així que vaig veure l’oportunitat, li vaig proposar de reunir en un llibre les seves vivències al voltant dels més de 50 anys de carrera musical. A banda de coordinar, suggerir temes, ajustar el material i participar en les feines d’editor, també vaig escriure el pròleg.

Rock arond Spain. Historia, industria, escenas y medios de comunicación

Edicions de la Universitat de Lleida, ISBN 978-84-8409-624-5, book-2013

Kiko Mora de la Universitat d’Alacant es va posar en contacte amb mi per demanar-me col·laboració per un projecte amb escriptors, professors i experts relacionats amb la música per tal de donar forma a un llibre on es repassaria la història del rock a Espanya i la seva relació amb la indústria, l’escena i els mitjans de comunicació. En el meu cas vaig escriure el capítol dedicat al desenvolupament del rock a Catalunya tenint en compte les pautes abans esmentades.
El resultat d’aquest ambiciós projecte es va veure materialitzat amb el llibre Rock around Spain. Historia, industria, escenas y medios de comunicación. Kiko Mora y Eduardo Viñuela (eds.) El va Publicar la Universitat de Lleida i la Universitat d'Alacant.

Manolo Bolao Quartet Manolo Bolao amb Emili Baleriola, Carles Benavent y Salvador Font

Bolao Collection-Petit Indie, BOLA001, LP-2013

L'edició de Manolo Bolao Quartet respon a la necessitat de posar al lloc on és mereixen artistes del nostre jazz, el rock o la cançó d'autor que semblen haver caigut en l'oblit. Es tracta de reivindicar-los, tornar-los a donar notorietat i destacar-ne la seva importància i vàlua. Feia anys que duia de cap el poder dur a terme un projecte d'aquesta categoria, on el producte fos una edició feta de manera especial i única, una aposta diferent al cd normal de consum. Per això, s'edita en format vinil, amb un excel·lent llibret amb material inèdit i a on col·laboren especialistes del gènere. A banda, es pot descarregar els audios en mp3 de forma gratuïta mitjançant un codi que hi ha a l'interior de la carpeta. I entrant en Bolao, el Manolo fou un guitarrista de jazz imprescindible i pioner al nostre país que per diferents circumstàncies mai havia desenvolupat una carrera en solitari. L'any 1984 l'Emili Baleriola va tenir la brillant idea de portar-lo a l'estudi per parir aquest disc. El resultat és un disc d'una autèntica bellesa, on l'estil del mestre Bolao brilla per damunt de tot, amb uns músics que es posen al seu servei sense perdre la seva personalitat, evidenciant que estem davant d'un treball històric i excels.

Les gavines de la farga de Jordi Farràs (Voss del Trópico)

reeditat per Picap 2012

Entre les edicions del segell Zeleste-Edigsa hi havia una referència curiosa que el pas del temps havia fet passar molt desaparecebuda ja que la fama i el prestigi se l'havien endut altres noms com Jaume Sisa o Gato Pérez. No obstant, en aquest cas em vaig trobar amb una proposta molt diferent, elegant, seriosa i sobretot personalíssima. Es tractava del disc que havia fet en Jordi Farràs, alter ego de la Voss del Trópico. Curiosament, l'únic dels seus treballs que va firmar amb el seu nom real. La direcció musical d'aquest Lp la va dur a terme en Jordi Sabatés i entre els músics participants s'hi trobaven Carles Benavent, Joan Albert Amargós o Salvador Font, entre d'altres. Aquest era un disc d'una bellesa i melàncolia fins a cert punt onírica i màgica que calia recuperar i del que n'estic especialment content per la feina feta en la recuperació de la música i el treball del llibret adjunt. Però sobretot pel descubriment d'un artista únic i irrepetible.

Barcelona Progressiva (recopilatori 2cds + book)
editat per Picap 2011

Aquest doble recopilatori va ser una feina titànica en tots els sentits. Es tractava de recollir de la forma més fidel possible el que va significar el moviment del rock progressiu a Barcelona i la seva repercussió. Així que havien de sortir tots els seus protagonistes i intentar agafar un tema representatiu de cada grup o intèrpret. En la majoria dels casos la selecció va ser consensuada i triada amb l’ajuda d’algun dels membres del grup original, el que aportava un valor afegit a tot el treball. A més, es va aconseguir la novetat que per primera vegada vam incorporar una cançó de Crac (curiosament de Crac mai s’havia editat res, era totalment inèdit). Una altra de les qüestions del treball va ser l’elaboració escrupulosa del llibret. Per una banda recollia un resum sobre la història del moviment, les referències discogràfiques, l’explicació de cada cançó i el perquè havia estat triada, la recuperació dels crèdits, que en molts casos ni en els vinils originals eren correctes o bé no sortien, i un extens recull d’imatges algunes d’elles bastant inèdites, com per exemple les que pertanyien a la sessió de gravació de Dioptria.

We are digging the Beatles de Lucky Guri i Peter Rohr
reedició de Picap 2010

La recuperació d’aquest treball va ser molt especial per mi i he de dir que li tinc una gran estima.
Per començar, es tractava del primer disc a nivell mundial fet íntegrament amb versions de jazz progressiu i totalment instrumental de cançons dels Beatles, amb l’afegit que estava fet per músics nacionals. Sota la direcció de Lucky Guri i el suport del saxofonista alemany Peter Rohr es van aplegar un aleshores desconegudíssim Carles Benavent, en Max Sunyer i en Salvador Font.
L’aparició del disc va coincidir amb el litigi dels Beatles als tribunals i el permís va ser denegat quan només havien passat quinze dies de la seva distribució, el que va obligar a retirar-lo del mercat. O sigui que realment estava davant d’un disc inèdit en tots els sentits i que era tot un tresor.  
Quan ja ho vaig veure clar que s’havia de recuperar i tornar a editar es va afegir que en Lucky Guri acabava de sortir de greus problemes de salut, el que també va ser un incentiu més per reeditar el treball i retre-li un petit homenatge. Recordo que quan el vaig anar a veure estava molt content i amb llàgrimes als ulls deia que li feia tanta il·lusió. Durant les converses mantingudes m’explicava detalls curiosos de la gravació, com la cadena del wàter que va incorporar a les cordes del piano per aconseguir el so tant peculiar de la versió de “Strawberry fields forever”. També era una manera de recordar la titànica obra duta a terme pel mític Àngel Fàbregas de Als 4 Vents. Recordo que la Joana, la seva vídua, no sabia de l’exitència d’aquest disc i li va fer molta gràcia. També s’ha d’afegir l’entusiasme que en tot moment va mostrar Joan-Carles Doval, director de Picap.

L'edició d’aquest treball tenia dos objectius clars. En primer lloc servia per veure d’una manera clara les diferents etapes per les que havia passat Màquina!, segurament una de les bandes més mítiques del nostre rock, però a la vegada més inestable i amb més canvis de formació. Per un costat hi havia la primera Màquina!, la del tàndem Enric Herrera i Jordi Batiste i per l’altra la segona Màquina!, quan Enric Herrera torna a refundar el grup amb l’aportació dels metalls i el trio de Crac. Pel mig havien passat més instrumentistes. Així que aquest treball es va construir per veure Màquina! del principi al final, amb totes les seves variants i canvis i tenir una idea total del que va ser el grup. A més es van incorporar dos temes pràcticament inèdits on es podia sentir la veu de l’efímera cantant Arta Abelle i una improvisació amb Geeno Washington de l’època en què el cantant era Teddy Ruster. També s’afegia que molts dels temes que formaven part dels singles originals mai havien estat editats en CD ni remasteritzats, el que feia més atractiu el treball i els posava per primer cop en so digital. Per la consecució d’aquest projecte hi van tenir molt a veure el suport i la informació d’Enric Herrera i sobretot el treball que va fer Emili Baleriola encarregant-se de la remasterització, respectant el so original dels vinils. La recuperació de tots els crèdits que apareixen al CD també va ser una tasca llarga però que al final es va completar amb èxit.

Rock on the rocks Guillem París, Carles Benavent, Emili Baleriola, Enric Herrera, Manel Joseph i Salvador Font.
reedició de Picap 2010

Rock on the rocks era tota una raresa que havia aparescut a principis dels setanta. Es tractava d’un encàrrec que li havien fet a Àngel Fàbregas. No existia cap disc de versions de rock & roll cantat íntegrament en castellà i li havien encarregat per poder-lo punxar a les discoteques. El resultat va ser un disc que en el seu dia va ser editat sense cap crèdit ni informació dels intèrprets i que passà sense pena ni glòria. No obstant, aquest treball l’havien gravat Guillem París de Pan y Regaliz, Manel Joseph de Dos + Un i Emili Baleriola, Carles Benavent, Salvador Font i Enric Herrera de Màquina!. D’alguna manera simbolitzava el final d’una etapa, la del rock progressiu a Barcelona i mai havia estat editat ni en CD ni s’havia fet justícia als crèdits. A més, quan estava preparant-lo van aparèixer les fotos de la sessió de gravació que encara van aportar més entitat a tot el treball i es van incorporar al llibret. Emili Baleriola es va cuidar de la remasterització, el que va donar encara més valor a aquesta reedició.

Zeleste, música laietana (recopilatori 2cds + book)
editat per Picap 2009

Aquest doble recopilatori va significar la meva primera col·laboració amb Picap. Amb Joan-Carles Doval ens coneixíem d’algunes entrevistes que li havia fet, i just després d’editar Zeleste i la música laietana em va facilitar i donar la infraestructura perquè dugués a terme la consecució d’un doble recopilatori sobre tot el moviment. Va ser un treball interessant i una manera de donar a conèixer una història que fins avui havia estat totalment oblidada i que, en canvi, tenia una importància capital. De fet, jo no entenia el seu oblit. Així que em vaig posar a treballar i en la majoria dels casos em vaig posar en contacte amb algun dels membres dels grups originals per tal de triar el tema, exposar el perquè i mostrar una imatge fidedigna de tot plegat. També va ser molt important la consecució del completíssim llibret amb imatges i els crèdits. Per cert, que en els crèdits referents a Oriol Tramvia hi va haver un error i va sortir un grup d'acompanyament erroni. A la gravació de Bèstia! el van acompanyar Alfons Encinas (guitarra), Sebastià Silvestre (bateria), Carles Pérez (piano elèctric) i Salvador Pérez (baix elèctric). Per futures reedicions ja està rectificat.

Esqueixada Sniff (2 cds + book)
editat per Picap 2010

Esqueixada Sniff, el grup del mític guitarrista Josep Maria París havia editat dos LPs. Vaig tenir la idea de recopilar-los en forma de doble disc, ja que l’obra d’aquest grup, sobretot el disc en directe, resultava interessant però desconeguda dins l’univers de la música del segell Zeleste-Edigsa. En Miquel Farrero, el que havia estat l’altre guitarrista d’Esqueixada va ser indispensable per poder dur a bon port aquest treball. Em va ajudar a reconstruir tota la història de la formació i les seves anècdotes i les vam reflectir en el llibret. A més tenia dos temes inèdits de la darrera etapa en què Esqueixada Sniff havia fet un tomb cap a la música cantada en un intent per arribar al gran públic. De fet, era un single que diferents circumstàncies van fer que no veiés la llum i en el que la veu la posava el desaparegut Ia Clua. Així que va ser un afegit extra i totalment inèdit als dos LPs que completaven el treball al voltant d’Esqueixada Sniff.

Portraits-Solituts i El Secret de la Criolla de Jordi Sabatés
reeditats per Picap 2010

Em va fer molta il·lusió que en Jordi Sabatés em truqués perquè li escribís el text per dos dels seus treballs que havia de reeditar. Que et truqui un músic i una persona que admires per col·laborar amb ell no passa cada dia. A més, aquests dos treballs eren bastant especials. Per una banda Portraits-Solituts era la culminació de la tècnica pianística de Jordi Sabatés, a la vegada que d’alguna manera tancava un canvi d’etapa a la seva carrera. I quina millor manera de fer-ho que rendint homenatge a les persones que l’havien influït a mode de retrats musicals fets en la soletat del piano. Per altra banda, El Secret de la Criolla era una obra de cambra moderna molt destacada i amb moltes particularitats. A banda d’escriure els textos em vaig encarregar de coordinar la reedició i en el llibret hi vam incloure novetats. Per exemple, a El Secret de la Criolla hi vam posar un dibuix de Jordi Sabatés. El dibuix és una altra de les facetes de Sabatés que es coneixen poc però que també serveixen per complementar la seva obra. A Portraits-Solituts hi vam incloure les fotos dels homenatjats així com l’explicació de com es va dur a terme el treball i totes les seves particularitats.

Jazz-Rock Trio d’Emili Baleriola
editat per Picap 2011

Amb l’Emili Baleriola ens ha unit des del primer dia una amistat que avui encara dura. De fet, tant l’un com l’altre sempre ens hem donat un cop de mà quan ha estat necessari. En el cas de Jazz-Rock trio era un treball molt interessant, ja que l’Emili s’havia decidit a gravar un conjunt de temes entre peces pròpies i versions de clàssics en format de trio i amb la guitarra com a principal protagonista. Em va semblar una treball interessant i més amb el so tant personal que va envolcallar tot el disc. Darrerament hi ha molts guitarristes de jazz virtuós però es troba a faltar aquell guitarrista que connecta amb un públic ampli i que pot agradar a qualsevol. En aquest aspecte, Jazz-Rock trio complia aquests requisits i, de fet, he pogut observar l’entusiasme amb què ha estat rebut en directe per part del públic. Per l’edició del disc, a part d’estar present a la sessió de gravació i ajudar en alguns aspectes tècnics i de repertori, em vaig encarregar de l’elaboració del llibret i la posterior materialtizació.

 Sueños Cumplidos de Juan González i José Gabriel Calderón
editat per La Calderona 2006

La participació en aquest treball va ser molt emotiva, ja que va donar la casualitat que en aquell moment acabava d’arribar del Festival Internacional del Cante de las Minas i de tot un seguit de feines que m’havien dut a endinsar-me en el flamenc amb més arrel. Tot va ser cosa del guitarrista José Gabriel Calderón que em va trucar per demanar-me col·laboració en l’edició fotogràfica i el concepte del disc, així com també per posar cullerada en el repertori. Recordo amb simpatia quan paràvem els assajos per anar a tallar pernil i disfrutar de la gratitut de la vida mediterrània. El repertori del CD es va formar a base de siguiriyas, soleás, bulerías, alegrías, malagueñas i fins i tot una versió de Manuel Alejandro.