La volta al món en 80 discos

  • Posted on: 12 June 2021
  • By: admin

A vegades arriben a les teves mans llibres molt especials i únics. Si a això hi sumem que es tracta d’una edició molt limitada i exclusiva, tenir-ne un exemplar li dona una gràcia molt especial.
El llibre en qüestió és La volta al món en 80 discos, escrit per Terry Tori i editat per Obiols Broggi. El títol ja ens dona la clau de què va, una mostra de 80 discos on podem veure la riquesa musical de la major part del planeta. En aquest aspecte, es tracta d’un llibre únic, que no entén de gèneres sinó d’un viatge, una finestra oberta a explorar les diverses sonoritats i cultures musicals. L’autor ho fa amb coneixement i respecte. Però  el que fa el treball molt atractiu és que en molts dels discos dels que parla hi afegeix les vivències personals amb el grup o l’artista en qüestió. I és que el nostre autor ens exposa vivències històriques com quan descriu el directe de The Doors a Londres en un petit local amb Morrison a un metre de distància.
No enumerarem els 80 discos perquè no té cap sentit. És un llibre que s’ha d’obrir i disfrutar i que sorprèn per la seva varietat i el marc ampli en el que es mou. Un veritable viatge que s’aprofita de dalt a baix  on a part de descobrir grans clàssics que tots coneixem, l’autor fa un esforç per acostar-nos a altres tradicions musicals que a priori ens poden semblar més desconegudes. Ens porta de Colombia i el vallenato de Buitraguito, al qawali de Nusrat Fateh Ali Khan. Dos exemples de fins a quin punt la varietat de les propostes fan aquest llibre molt interessant i imprescindible. En molts casos, músiques que a priori ens poden sonar molt poc habituals  com Iqbal Jogi i el seu grup al desert del Thar, al Pakistan, on l’autor fa un esforç per situar-nos la música, la tradició, ens descriu els instruments i com es desenvolupa la música, una música a priori difícil pels occidentals. I d’aquí ens porta a la música de l’Àfrica Central amb els pigmeus. O ens recull un excel·lent recopilatori, Desert Blues, amb Ali Farka Touré o Youssou N’Dour. Tot un festival de dues hores i mitja que es passeja pel Marroc, Mauritània, Senegal, Guinea, Gàmbia, Egipte , Mali, Argèlia i Sudan, entre d’altres.
Evidentment no hi falten clàssics dels seixanta i setanta però per un servidor la vàlua està en descobrir músiques i intèrprets de tots els ventalls. També hi ha un espai pel autors de casa  com la Cobla Montgrins i les seves Sardanes a Palamós Vol. 9, el Liebeslied de Toti Soler, Dioptria de Pau Riba, Cançons de l’Akidelara de Víctor Bocanegra, Vafalungo de Dusminguet, Brossa d’ahir de Pep Laguarda, o Jazzing 2 de la Sant Andreu Jazz Band. 
El llibre és tot un festival perquè trenca clitxés i ens mostra la riquesa musical en tot el seu esplendor. L’autor comparteix passió, sabiduria i amor per la música recollint 80 discos on no ens cansarem d'insistir que són una bona entrada a la música que es fa a tot el planeta. La volta al món en 80 discos és un llibre únic i que sorprèn. De llibres sobre discos n’hi ha molts però fets d’aquesta manera tan oberta, sense grans ostentacions i una prosa àgil i agraïda, resulten més difícils de trobar.