Sorgida de l’entorn de l’ESMUC, la Barcelona Art Orquestra va néixer amb la voluntat d’oferir un treball seriós i continuat a la creativitat dels músics del nostre país. Des d’aleshores, sota la direcció artística del pianista Lluís Vidal, no ha parat de treballar en aquesta direcció.
Enguany celebrem cinquanta anys de la sortida del primer LP d’Ovidi Montllor. Per celebrar dita efemèride em proposo fer un recorregut partint de les circumstàncies que van envoltar la seva gravació i un acostament al context que la va propiciar. Per fer-ho ens valdrem de la figura del percussionista de Terrassa Adrià Font.
Feliu Gasull debutava a nivell discogràfic al costat de Joan Albert Amargós a la segona meitat dels anys setanta del passat segle. Com a autor té registrades més de 200 obres i una discografia de vertigen. Capítol a banda, les seves col·laboracions amb artistes com Maria del Mar Bonet, Jaume Sisa o Ester Formosa, on a banda d’executar la guitarra fa les tasques d’arranjador.
Escriure sobre Toti Soler és escriure sobre un dels autors en vida més prolífics. La seva carrera va començar a brillar a finals de la dècada dels seixanta del passat segle quan amb Jordi Sabatés van dinamitar les maneres d’acompanyar el cantautors. Des d’aleshores, Soler no ha parat de treballar. Recentment acaba de publicar Fill de la fortuna, després d’anys de silenci i de pandèmia. Es diu ràpid, però Fill de la Fortuna és el seu 37è àlbum en solitari.
Amb l’amic Joan-Josep Vallbé sempre hem compartit la passió per la música i la literatura. Quan voltàvem els 20 anys vam començar a fer un programa de ràdio que s’anomenava Apocalíptics i Integrats. Aquell programa va durar unes tres temporades. Era una època en que encara no exisiten els podcast i internet tot just despertava. Qui volia escoltar-nos ho havia de fer en directe, a hores intempestives. És el que toca quan es fa quelcom relacionat amb la música i la cultura.
A finales de 2019, Toti Soler publicaba el álbum Cançons Disperses.
A les acaballes de 2019, Toti Soler publicava l’àlbum Cançons Disperses.
Nada nuevo bajo el sol (Satélite K, 2018) es el último trabajo publicado por Pau Figueres. Con este título tan revelador nos podemos hacer una idea del enorme disco al que nos enfrentamos. La frase no deja de ponernos en alerta, ya que debajo del sol, todo está visto, conocemos los paisajes, las montañas, los árboles. Lo que cambia es el punto de vista con el que miramos lo que nos rodea, o la forma en que combinamos los diferentes elementos que tenemos al alcance añadidos a nuestras propias experiencias.
Nada nuevo bajo el sol (Satélite K, 2018) és el darrer treball publicat per Pau Figueres. Amb aquest títol tan revelador ens podem fer una idea de l’enorme disc al que ens enfrontem. La frase no deixa de posar-nos en avís, ja que a sota el sol, tot està vist, coneixem els paisatges, les muntanyes, els arbres. El que canvia és el punt de vista amb el que mirem el que ens envolta, o la manera com combinem els diversos elements que tenim a l’abast afegits a les nostres pròpies experiències.
Después de 8 años de colaboración puntual, Toti Soler y Gemma Humet han decidido grabar un disco conjunto. La aventura que comenzó con "Penyora d’amor", materializada en Raó de Viure (satélite K, 2011), fue cogiendo normalidad hasta que el dúo se ha decidido a editar Petita Festa (Satélite K, 2018).
