Jordi Soley me ha enviado una imagen de Víctor Ammann y Xavier Batllés trabajando con un sintetizador moog. Me cuenta que este fue uno de los primeros moog que hubo en el país. Él mismo lo utilizó durante la grabación del disco Diumenge, el primer Lp de la Companyia Elèctrica Dharma. Este moog estaba en los Estudios Gema de la calle Sardenya y también se utilizó para grabar otros trabajos míticos como Ocells del més enllà de Jordi Sabatés.

En Jordi Soley m’ha enviat una imatge del Víctor Ammann i en Xavier Batllés treballant amb un sintetitzador moog. M’explica que aquest va ser un dels primers moog que hi va haver al país. Ell mateix el va utilitzar durant la gravació del disc Diumenge, el primer Lp de la Companyia Elèctrica Dharma. Aquest moog estava als Estudis Gema del carrer Sardenya i també es va utilitzar per gravar altres treballs mítics com Ocells del més enllà de Jordi Sabatés.

No es ningún secreto afirmar que la historia del rock de nuestro país ha carecido de cantantes que hayan brillado en mayúsculas. En la mayoría de los casos, y en raras excepciones los cantantes han destacado por otras aptitudes que poco tenían que ver con su calidad y personalidad vocal. Sólo hay que coger referencias como Miguel Rios o Loquillo y veremos que su manera de cantar se acerca más a un cantante de segunda división que a un buen cantante de rock.

No es cap secret afirmar que en la història del rock de casa nostra ha mancat cantants que hagin brillat en majúscules. En la majoria dels casos, i en rares excepcions, els cantants han destacat per altres aptituds que poc tenien a veure amb la seva qualitat i personalitat vocal. Només cal agafar referències com Miguel Rios o Loquillo i veurem que la seva manera de cantar s’acosta més a un cantant de segona divisió que no pas a un bon cantant de rock.