Jordi Sabatés

La Barcelona Art Orquestra interpreta la Música Laietana

  • Posted on: 28 October 2022
  • By: admin

Sorgida de l’entorn de l’ESMUC, la Barcelona Art Orquestra va néixer amb la voluntat d’oferir un treball seriós i continuat a la creativitat dels músics del nostre país. Des d’aleshores, sota la direcció artística del pianista Lluís Vidal, no ha parat de treballar en aquesta direcció.

El segell Zeleste-Edigsa

  • Posted on: 14 August 2022
  • By: admin

Si la sala Zeleste obria les portes l’any 1973, l’aparició del segell Zeleste-Edigsa data de tot just un any després, el 1974. La consecució del segell discogràfic s’emmarca en l’obsessió de Víctor Jou de fer quelcom més que una simple sala de concerts i espai per fer una copa. La seva idea és crear una oficina de management i un segell discogràfic per tal que els artistes tinguin en la nova sala un referent i un espai per poder desenvolupar la seva obra.

Fill de la fortuna, Toti Soler

  • Posted on: 13 June 2022
  • By: admin

Escriure sobre Toti Soler és escriure sobre un dels autors en vida més prolífics. La seva carrera va començar a brillar a  finals de la dècada dels seixanta del passat segle quan amb Jordi Sabatés van dinamitar les maneres d’acompanyar el cantautors. Des d’aleshores, Soler no ha parat de treballar. Recentment acaba de publicar Fill de la fortuna, després d’anys de silenci i de pandèmia. Es diu ràpid, però Fill de la Fortuna és el seu 37è àlbum en solitari.

Trencant estigmes

  • Posted on: 16 April 2022
  • By: admin

El passat 10 de gener ens deixava Jordi Sabatés. Al llarg de la seva dilatada i extensa carrera, l’autor de “Stonehenge” havia compaginat la seva faceta de compositor i pianista amb els arranjaments per als principals contautors de casa nostra. Sabatés havia ajudat a fer créixer a artistes com Ovidi Montllor, Pau Riba, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra, Jordi Farràs i un llarg etzètera.

Alejandro Delgado y la Onda layetana

  • Posted on: 31 May 2018
  • By: admin

Conocí a Alejandro Delgado hace unos años. Entonces formaba parte de un grupo llamado Asimètric, dirigido por el teclista Miquel Pascual. Asimètric publicó un álbum homónimo (Autoeditado, 2012) que en aquel momento era un soplo de aire fresco ya que rescataba el espíritu de la Onda layetana y lo adaptaba a los nuevos tiempos, con composiciones frescas, vibrantes y curiosamente pegadizas. Como suele ocurrir en este país, lo que tenía que ser un gran proyecto fue apagándose.

Alejandro Delgado i l'Ona laietana

  • Posted on: 31 May 2018
  • By: admin

Vaig conèixer a l’Alejandro Delgado fa una colla d’anys. Aleshores formava part d’un grup anomenat Asimètric, dirigit pel teclista Miquel Pascual. Asimètric va publicar un àlbum homònim (Autoeditat, 2012) que en aquell moment era una alenada d’aire fresc perquè rescatava l’esperit de l’Ona laietana i l’adaptava als nous temps, amb composicions fresques, vibrants i que enganxaven. Com sol passar en aquest país, el que havia de ser un gran projecte va anar caient. Poques actuacions, afegit a la falta de perspectiva i de públic els van empènyer a la dissolució.

La raíz eléctrica de Raúl Rodríguez

  • Posted on: 14 November 2017
  • By: admin

La Raíz eléctrica de Raúl Rodríguez m'ha portat a múltiples pensaments, a repassar la música andalusa amb toc elèctric que es va obrir pas a partir dels anys setanta del passat segle i que després d'una brillant arrencada va semblar esquerdar-se sense una continuïtat clara. Miro les prestatgeries amb els meus discos i apareixen els Smash amb el seu "garrotín" i tot aquell experiment accidentat amb Manuel Molina sota la tutela d'Oriol Regàs.

La raíz eléctrica de Raúl Rodríguez

  • Posted on: 14 November 2017
  • By: admin

Raúl Rodríguez y su Raíz eléctrica me han llevado a múltiples pensamientos, a repasar la música andaluza con toque eléctrico que se abrió paso a partir de los años setenta del pasado siglo y que después de un brillante arranque pareció quebrarse sin una continuidad clara. Miro las estanterías con mis discos y aparecen los Smash con su “garrotín” y todo aquel experimento accidentado con Manuel Molina bajo la tutela de Oriol Regàs.

Pages