El fet d’anar coincidint amb artistes, anar parlant amb ells i anar vivint bons moments al seu costat, et proporciona l’avantatge que a cada trobada descobreixes coses noves que no sabies. Amb això t’adones de la importància de no limitar-ho tot a una o dues trobades sinó que per arribar a fer-te una idea general i una bona visió poden passar anys, un munt d’hores de conversa i sobretot moments en comú. I malgrat tot, mai podràs acabar de saber-ho tot i encara menys, plasmar-ho.
El passat dia 25 de maig de 2016 vam tenir la sort de poder presentar el llibre Dalirium Sonic de Karles Torra al museu Dalí de Figueres. Entre els que hi vam participar, a banda de l’autor i un servidor, hi havia en Mingus B. Formentor, l’Eliseu Huertas i el Jordi Batiste. En Jordi es va encarregar de tancar l’acte amb una petita intervenció musical. Batiste ens va anunciar que cantaria dues cançons. La primera d’elles era “Answer Asking”. Va explicar que aquest era un tema de Ia & Batiste i que interpretaven en directe. A més, havia de formar part del disc Un gran dia, però que no recorda perquè al final no la van incloure, ja que estava gravada a les maquetes que formaven el disc. O igui que els que no ho vam viure, estàvem davant d’una nova perla, una cançó que fins a dia d’avui era inèdita. El tema a més té aquell toc tant surrealista i “còmic” que caracteritzava al duet. Només cal fixar-se amb la lletra, cantada en anglès i amb la sorpresa que a mitja estrofa apareix la paraula “bunyol”. Segell Ia & Batiste en estat pur.
Vaig parlar amb el Jordi i em va dir que em passaria la lletra que a continuació adjunto.

Answers asking all the time, I do'nt know why, do'nt know why
in the radio is dying teen or thousand ducks
and one bunyol,  tu rurutu ruru…
everybody is talking with an empty word
for no one,
tu ru ru tu ru ru turururu…

Is better mountains and woods in your head
is better rain, is better walk alone one day
do‘nt want to find something new
and (tu ru ru rururu) you’ll have a meeting with yourself

Some of us found himself alive
is very clear, is very hard, is very nice
rolling away, I’m walking with the world
rolling away, rolling away…

Aprofito també per mostrar-vos la versió que en va fer al Museu Dalí.

L’altre tema que va interpretar va ser el mític “Why?”, la cançó que dóna nom al famós àlbum del croissant, el primer LP de Màquina!. D’aquest tema que se n’ha dit de tot en va destacar que al principi era un blues d’una durada d’entre 3 o 4 minuts però que quan van ser a l’estudi tot va canviar i el tema es va anar allargant amb la improvisació del moment. Explicava que els tècnics anaven mirant per veure quan havien de parar de gravar i que els músics anaven fent senyals de continuar i al final el tema va quedar amb els 24 minuts que tots coneixem. Aquí podeu veure la versió que en va fer al Museu Dalí.

Gràcies Jordi pel teu art i la teva generositat!