Una bona excusa per anar a Manresa, és visitar l’exposició Ressons de Fusioon que fins el dia 13 de març estarà al Centre Cultural El Casino, situat al Passeig Pere III, al cor de la capital del Bages.
L’exposició es va inaugurar aquest passat divendres i va comptar amb la presència de tres dels components del grup: Manel Camp, Santi Arisa i Jordi Camp. Durant els parlaments, Santi Arisa va fer un resum d’alguns records i va posar enfasi en la figura de Martí Brunet, el guitarrista que a través d’una capsa de sabates i uns muntages de cables, fils i resistències, construïa uns sintetitzadors casolans dels quals extreia unes sonoritats que després incorporava a la música de Fusioon. Mentrestant, Manel Camp s’ho anava mirant, sense dir una paraula, no va voler parlar i va ser fidel a aquesta manera de fer d’home de música, de parlar amb els dits, a través de les tecles del piano.

Passats més de 50 anys de l’aparició del grup manresà, encara no hem assimilat aquell esclat còsmic amb els posteriors estralls que han arribat fins avui. Fusioon com a tal van existir entre 1971 i 1976. En un context marcat pel final d’una dictadura, Fusioon va marcar un punt d’inflexió molt important en quan al concepte de fer música en clau moderna i partint de les arrels populars. Van enregistrar tres àlbums propis i van participar en multitut de gravacions d’altres artistes, essent uns pioners en la modernitazció del so d’aquests. L’aparició de Fusioon va tenir impacte internacional en figures com Mike Oldfield. L’autor de Tubular bells admetia que en els seus inicis l’havia marcat el segon treball de la banda manresana.
L’exposició està distribuida en diversos espais que ens ajuden a entendre que va ser i significar Fusioon. A l’entrada ens trobem amb el context històric en el que es van desenvolupar, on destaca la ciutat d’aleshores i l’època que els va tocar viure, amb la dictadura franquista com a teló de fons. A la sala principal ens trobem amb la història del grup, panells que expliquen cada un dels seus àlbums, les partitures originals que escribia Manel Camp, cartells de concerts, fotografies, retalls de premsa. És molt interessant l’estètica d’alguns dels cartells que per primera vegada s’exposen i a on destaca un disseny molt innovador i trencador per l’època. A través d’aquests dissenys es percep clarament que anaven molt més enllà de la modernitat establerta. Un altre dels grans detalls de l’exposició és que hi ha tres campanes grans on podem escoltar peces emblemàtiques del grup i un plafó situat davant ens explica la sonoritat i les particularitats d’aquestes. En una sala a part, es pot veure un video de la participació de Fusioon al programa Ahora de Televisió Espanyola. Es tracta d’un document molt interessant on Fusioon interpreta la seva versió del “Cant dels Ocells” i els “Tritons” de Manel Camp. A la vegada ens mostra aquesta sonoritat tan especial i moderna i la visió d’un grup internacional, que parla de tu a tu als principals conjunts de rock progressiu. Aquest vídeo resulta un document valuós per veure com funcionaven. Al centre de la imatge la força i l’empemta del bateria Santi Arisa, que ens recorda la contundència dels bateries de King Crimson. A la seva esquerra, en silenci, amatent però dirigint tot el treball, Manel Camp. Entre mig d’Arisa i Camp, fent de pont entre ambdós, el baixista Jordi Camp. A la dreta de tots ells, com a part, l’estil i la mirada sideral de Martí Brunet que entra i surt creant unes atmosferes sonores molt diferents als guitarristes convencionals.
En una altra sala, hi ha un petit documental on ens acostem a la història del grup a través del testimoni dels seus protagonistes. Finalment, la darrera part de l’exposició es centra en el present i la presència de Fusioon a internet.
Aquesta exposició s’emmarca dins dels actes corresponents al 75 aniversari de Manel Camp, De Minorisa a Carst.