Santi Arisa, un dels grans percussionistes del nostre país, porta dècades creant projectes que són una referència indiscutible. A principis de la dècada dels anys setanta del passat segle, al costat de Manel Camp, fundava el grup Fusioon, una formació que seria clau en el rock progressiu a nivell europeu. Mike Oldfield afirmava que al començament de la seva carrera el segon disc dels de Manresa havia estat una font d’inspiració pel seu treball. Quan Fusioon es va acabar, Arisa es va aliar amb Jordi Sabatés per fer un duet a piano i bateria que va rebre l’aplaudiment de la crítica internacional fins al punt que la prestigiosa revista Down Beat, el va qualificar amb 5 estrelles. Posteriorment fundaria el grup de jazz-rock mediterrani Pegasus que també seria una referència internacional i un dels principals actius del que es feia a casa nostra. Paral·lelament, les festes majors de tot el territori gaudirien d’una aposta original com va ser la Tribu de Santi Arisa. Però més enllà de tot això, Arisa també ha estat un artista important perquè ha sacsejat la música popular de casa nostra. Molts puristes de la sardana s’estiraven dels cabells quan Arisa va crear el projecte Sardanova que va tenir continuïtat en diversos discos així com actuacions en directe. Ara, quan semblava que Arisa ja ens ho havia dit tot apareix amb escena amb un nou projecte en forma de disc compacte, Orígens (Havana7, 2022), que firma a mitges amb Giuseppe Costa. Costa és sense cap mena de dubte un dels millors referents en l’acordió cromàtic.

El CD Orígens no deixa de ser un homenatge als duets que existien de bateria i acordió que es feien des de fa més d’un segle fins fa ben poc, concretament abans que aparegués la tecnologia i els hàbits canviessin, a la majoria de festes del país. Principalment a la Catalunya Central i als Pirineus eren imprescindibles en qualsevol esdeveniment. Anaven de poble en poble, a peu, o amb mula, dormint a les cases de qui els acollia i fent festes que podien durar dos o tres dies. Arisa i Costa, recuperen aquest esperit i l’adapten als nostres dies en un treball que val molt la pena. El CD conté 12 temes i són tot un compendi de tradició, trencament i ganes de passar-ho bé. Menció especial per peces com «El pasdoble d’en Tosquiets» on recuperen una de les peces del repertori d’Àngel León, conegut acordionista del berguedà, invident i que era molt reconegut i sol·licitat a totes les festes. A través d’aquesta peça ens podem imaginar el so i la manera de fer d’aquelles festes que ja no existeixen. Continua el passeig per la tradició amb peces com «La ballaruca», un tema popular de l’Empordà, «El gall negre» originària  del poble del Solanell a l’Alt Urgell o «La polca d’ours» que es ballava des d’Occitània al País Valencià. En algunes d’aquestes melodies populars que recuperen, el duet hi imprimeix cert to «gamberro» i de disbauxa com és el cas de «Calendari del pagès» on a través de diferents refranys Arisa i Costa construeixen una peça ballable i exportable a les sonoritats actuals.
Lluny d’aquest repertori més popular però passat pel sedàs d’Arisa i Costa també hi incorporen altres peces més modernes i de collita pròpia com la mítica «Visca la mandra» que Arisa va popularitzar com a líder de la Tribu o «ball de panxes» firmada a mitges amb l’animadora infantil Agnés Miralbell.
Aquest duet d’acordió i bateria, o el que és el mateix, entre Giuseppe Costa i Santi Arisa, ens demostra que la fórmula de bateria i acordió està més viva que mai i que malgrat que en els darrers anys ha anat a a la baixa, imaginem que aquest treball el tornarà a posar al lloc que es mereix, éssent protagonista a moltes de les festes del país.