El passat dia 20 de juny a la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró vam realitzar la primera d’una sèrie de conferències arreu del territori. L’objectiu és explicar el panorama musical sorgit a finals dels anys seixanta i  la década dels setanta a Catalunya. Aquesta etapa va ser una de les més creatives i originals de la nostra historia i va tenir un fort ressó a tota Espanya i part d’Europa. Posats en els antecedents d’un panorama regnat per l’arribada del rock, la Nova Cançó, l’escena del jazz i els grups de pop-folk de la década dels seixanta, l’arribada d’una nova generació, el sorgiment de El Grup de Folk i altres desencadenants donaren com a resultat l’escena del rock progressiu amb grups com Màquina!, Agua de Regaliz, o els inclassificables Música Dispersa, entre d'altres. Tots ells sorgits de la factoria Als 4 Vents del malahuradament oblidat Àngel Fàbregas. Fora de Als 4 Vents, el panorama es completava amb grups com Om que revolucionarien el concepte del disc d'un cantautor marcant un abans i un després en els arranjaments al costat de Maria del  Mar Bonet i més tard encarregant-se del mític Dioptria de Pau Riba. No ens oblidem de Fusioon, Mi Generación, Tapiman, Jarka, Jaume Sisa... Els primers grans festivals... Era una època en que a Barcelona es concentrava la major part de la indústria discogràfica epañola i els millors estudis de gravació.
A partir de 1973, el gran visionar i poc reconegut Víctor Jou obriria la sala Zeleste, amb una programació regular que va servir d’aglotinador de tota l’escena musical. També crearía el segell discogràfic Zeleste-Edigsa, una oficina de management i una escola de música moderna, donant com a resultat un segell personal, original i autèntic a tots els grups i intèrprets satel·lits de Zeleste: Orquestra Mirasol, Música Ubana, Companyia Elèctrica Dharma, Orquestra Plateria, Blay Tritono, Jaume Sisa, Voss del Trópico, Gato Pérez...
A la xerrada parlem de tot aquest panorama, mitjançant exemples musicals, imatges d’arxiu, portades... M’ho passo bé, d’entrada perquè és un gust fer-ho al costat del meu amic Emili Baleriola. Jo parlo de la part més històrica, de les anècdotes, faig de fil conductor i l’Emili s’encarrega de parlar a partir del seu testimoni personal. De com ho va viure formant part de grups com Màquina!, la Orquestra Plateria o Jaume Sisa. Evidentment és un luxe i un plaer comptar amb un testimoni d’excepció de tot aquella història que a més continua en actiu essent un dels grans del jazz-rock del nostre país. També toca alguns passatges que fan que tot plegat quedi molt més lluit.
En definitiva, molt content de poder fer aquestes xerrades i encara més feliç quan a un li diuen que la gent s’ho ha passat bé, ha disfrutat i que fins i tot algú ha descobert un panorama que no coneixia.

Àlex Gómez-Font i Emili Baleriola durant la xerrada a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró.

Emili Baleriola amb Francesc Moreno.

Alguns CDs i llibres del fons de la biblioteca Pompeu Fabra relacionats amb la temàtica.