La Raíz eléctrica de Raúl Rodríguez m'ha portat a múltiples pensaments, a repassar la música andalusa amb toc elèctric que es va obrir pas a partir dels anys setanta del passat segle i que després d'una brillant arrencada va semblar esquerdar-se sense una continuïtat clara. Miro les prestatgeries amb els meus discos i apareixen els Smash amb el seu "garrotín" i tot aquell experiment accidentat amb Manuel Molina sota la tutela d'Oriol Regàs.

Raúl Rodríguez y su Raíz eléctrica me han llevado a múltiples pensamientos, a repasar la música andaluza con toque eléctrico que se abrió paso a partir de los años setenta del pasado siglo y que después de un brillante arranque pareció quebrarse sin una continuidad clara. Miro las estanterías con mis discos y aparecen los Smash con su “garrotín” y todo aquel experimento accidentado con Manuel Molina bajo la tutela de Oriol Regàs.

El 1997 Martirio i Chano Domínguez van editar Coplas de Madrugá, un disc que no va passar desapercebut i que s'ha convertit en una referència. Va suposar una renovació per a la “copla” incorporant el jazz i l'enorme personalitat i estil de Martirio i Chano Domínguez. El 2004 van tornar a repetir l'experiència, aquesta vegada amb Big band i orquestra amb un àlbum que van anomenar Acoplados. Incomprensiblement, aquests dos treballs que haurien d'estar al costat de les grans obres mestres de la història de la música es trobaven descatalogats. Ara, s'han reeditat en un doble compacte, Las coplas de Martirio i Chano Domínguez (Karonte, 2013). A propòsit d'aquesta reedició vaig tenir l'oportunitat de xerrar amb Martirio i Chano Domínguez. Martirio, Maribel, xerrava amb entusiasme i afecte d’aquella aventura, mentre Chano puntualitzava aspectes més tècnics i musicals.

En 1997 Martirio y Chano Domínguez editaron Coplas de Madrugá, sin lugar a dudas un disco que no pasó desapercibido y que se ha convertido en una referencia. Supuso una renovación para la copla incorporando el jazz y la enorme personalidad y estilo de Martirio y Chano Domínguez. En 2004 volvieron a repetir la experiencia, esta vez con Big band y orquesta con un álbum que se llamó Acoplados. Incomprensiblemente, estos dos trabajos que deberían estar junto a las grandes obras maestras de la historia de la música se encontraban descatalogados. Ahora, se han reeditado en un doble compacto, Las coplas de Martirio y Chano Domínguez (Karonte, 2013). A propósito de esta reedición tuve la oportunidad de charlar con Martirio y Chano Domínguez. Martirio, Maribel, desprendía entusiasmo y cariño durante toda la conversación, mientras Chano puntualizaba aspectos más técnicos y musicales.