Gato Pérez

Manel Joseph al SomAquí

  • Posted on: 13 July 2013
  • By: admin

Al programa Som Aquí presentat i dirigit per Oriol Carreras dedicant secció a Manel Joseph. Tot i ser la cara de l'Orquesta Plateria, Manel Joseph és un músic amb més de 40 anys de carrera que ha participat en propostes de Jaume Sisa, Maria del Mar Bonet, Pau Riba, La Pataqueta, Toti Soler, Barcelona Traction, Patatas Fritas, La Rondalla de la Costa, o artífex del Gato Pérez rumbero, entre d'altres. Percussionista, cantant, autor, Joseph, el músic de les 1000 cares, és d'aquells artistes únics, irrepetibles i en clar perill d'extinció.

Josep "Papa" Cunill

  • Posted on: 18 January 2013
  • By: admin

Josep Cunill (Barcelona 1930), pianista, historia viva de nuestra música es y ha sido un hombre imprescindible en el desarrollo de la música latina y la rumba catalana en nuestro país. Su vida daría para hacer el guión de una película.
Tuve la suerte de mantener una agradable conversación con él en la que terminó animado tocando el piano y yo haciendo de espectador de lujo. Yo conocía algunos rasgos de su dilatada y espectacular carrera por boca de otros compañeros. Sabía que había sido una persona clave en el desarrollo y la modernización de la rumba catalana, o que fue uno de los primeros pianistas de Barcelona que "Tumbaba" mucho antes que en la década de los setenta se pusiera de moda la Fania y músicos de dos generaciones posteriores como Víctor Ammann y otros, se vieran atraídos por el "tumbao" y los ritmos latinos que introducirían en formaciones como Mirasol Colores o Orquestra Plateria durante la fiebre latina de mediados de los años setenta del siglo XX.

Josep "Papa" Cunill

  • Posted on: 18 January 2013
  • By: admin

Josep Cunill (Barcelona 1930), pianista, història viva de la nostra música és i ha estat un home imprescindible en el desenvolupament de la música llatina i la rumba catalana al nostre país. La seva vida donaria per fer el guió d’una pel·lícula.
Vaig tenir la sort de mantenir una agradable conversa amb ell en la que va acabar engrescat tocant el piano i jo fent d’espectador de luxe. Jo coneixia alguns trets de la seva dilatada i espectacular carrera per boca d’altres companys. Sabia que havia estat una persona clau en el desenvolupament i la modernització de la rumba catalana; o que va ser un dels primers pianistes de Barcelona que “tumbava” molt abans que a la dècada dels setanta es posés de moda la Fania i músics dues generacions posteriors com Víctor Ammann i d’altres, es veiessin atrets pel “tumbao” i els ritmes llatins que introduirien a formacions com Mirasol Colores o Orquestra Plateria durant la febre llatina de mitjans dels anys setanta.

Páginas